arqueologia
Màxima distinció per al poblat neolític de la Draga
El recinte banyolí, considerat un referent en el seu gènere, serà a curt termini Bé Cultural d'Interès Nacional
La Generalitat ha iniciat els tràmits per declarar el poblat neolític de la Draga de Banyoles Bé cultural d'interès nacional (BCIN), la màxima categoria de protecció legal que es preveu a Catalunya per al patrimoni cultural. La futura declaració farà que es delimiti encara més el ventall d'activitats o d'obres que tinguin lloc en el recinte, que actualment compta amb el modest grau de protecció que atorga el fet de formar part del catàleg del patrimoni local.
Les activitats al poblat de la Draga es concreten en dues vessants: la recerca arqueològica i la difusió de la vida quotidiana de fa 7.000 anys. La primera es ve realitzant sense interrupció des que les excavacions es van iniciar, a principis de la dècada de 1990, arran de les obres pels Jocs Olímpics. Els descobriments que s'hi han fet en aquestes tres dècades (principalment en terra ferma, però també a l'interior de l'estany) han convertit el jaciment en el més important del neolític del sud d'Europa i ha anat atraient estudiosos internacionals. Quant al vessant divulgatiu, al costat del jaciment s'hi han recreat unes cabanes de l'època i s'hi ofereixen tallers i visites guiades, sobretot a grups d'escolars.
El poblat serà BCIN en zona arqueològica o paleontològica, una de les sis modalitats existents. Al Pla de l'Estany hi ha 36 edificis o espais declarats BCIN, però només un -la cova del Reclau de Serinyà- ho és en la mateixa modalitat que tindrà el poblat de la Draga. A tot Catalunya hi ha 212 BCIN arqueològics o paleontològics.
