cultura

patrimoni històric

Cardona llueix els murals romànics 60 anys després

La col·legiata del castell recupera unes pintures descobertes el 1953 però que han estat fins ara al MNAC

S'ha fet servir una tècnica capdavantera

Cardona ha recuperat després de més de 60 anys les pintures romàniques de la col·legiata de Sant Vicenç. Es tracta d'uns murals situats a la galilea –pòrtic on hi havia tombes de personatges importants, en aquest cas dels vescomtes de Cardona–, els quals van ser descoberts el 1953. Uns anys més tard els van arrencar i van ser portats al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), on encara es conserven els originals. Ara, una empresa n'ha fet una reproducció amb la innovadora tècnica Papelgel, molt poc utilitzada al país i considerada l'únic sistema al món capaç de transferir imatges amb qualitat fotogràfica a superfícies tridimensionals sense limitació de mida, forma o textura.

El conseller de Cultura, Santi Vila, va ser ahir a la col·legiata per inaugurar els murals, que s'han acabat d'instal·lar aquest mes i han recuperat així el seu emplaçament original. Daten del segle XII. Al centre hi ha la imatge del crist en majestat, envoltat pels símbols dels evangelistes, i a les arcades dels costats hi ha representades diverses escenes (la presentació al temple, l'assumpció i glorificació de Maria i la flagel·lació de Crist). La intervenció, que ha anat a càrrec de l'empresa Arsus Paper, ha disposat d'una inversió de 173.089 euros, finançats per l'Obra Social La Caixa i el Departament de Cultura en el programa Patrimoni en Acció.

Vila, que va escoltar atentament les explicacions dels restauradors, va qualificar “d'equilibri perfecte” la intervenció “perquè dona resposta al diàleg entre els museus nacionals de referència i els territoris que han generat un art, el qual ha d'estar en la memòria col·lectiva dels veïns”. En la mateixa línia va fer referència a les pintures de la vall de Boí –la de Santa Maria de Taüll es va restaurar el 2013 gràcies a la mateixa tècnica– i va dir que “al Pirineu tenim moltes situacions semblants que demanen resposta”. Vila va destacar la voluntat del govern de dur a terme una “nova onada d'actuacions els pròxims anys pensant en el gòtic”.

Durant la visita, el conseller també va passejar per l'interior de la col·legiata –considerada un referent internacional del primer romànic– i va observar amb deteniment les millores que s'hi han realitzat. S'ha il·luminat la cripta i s'han instal·lat diversos mòduls amb informació històrica de l'edifici i un audiovisual que explica el procés de restitució de les pintures. També s'ha col·locat una tira de leds per il·luminar, en un lateral, el paviment, original de la construcció.

L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, es va mostrar molt satisfet del resultat: “Després del trasllat al MNAC, els anys seixanta, l'alcaldia, diversos patronats de museus i la gent de Cardona ja reclamava aquestes pintures. Avui és la culminació d'un projecte que va començar fa anys de recuperació del conjunt monumental del castell. I ha quedat impecable”, va valorar Estruch.

LA XIFRA

173.089
euros ha costat la restauració
de les pintures romàniques, finançada pel Departament de Cultura i La Caixa.

LA FRASE

Des dels anys 60, l'alcaldia, els patronats de museus i la gent de Cardona reclamaven les pintures
Ferran Estruch
alcalde de cardona

La mateixa tècnica que en la tomba de Tutankamon

Julio Gómez i Olga Méndez, de l'empresa Arsus Paper, han liderat el projecte de recuperació dels murals cardonins. Gómez va explicar que van haver de realitzar prop de mil fotografies dels originals, que són al MNAC, per després fer el fotomuntatge de les escenes i transferir-lo als porxos de la col·legiata. “La dificultat va venir a l'hora de començar el muntatge, perquè l'obra del museu tenia una geometria més neta”, va detallar. I és que alguns dels elements es van perdre quan es van arrencar les pintures originals i es van traspassar a tela: “Hem hagut de fer un estudi de nou perquè el mural és viu, són tot ondulacions, arcs, facetes diferents. El muntatge del museu no ens servia.” La tècnica utilitzada té el nom de Papelgel i és la darrera moda en restauració pictòrica. A Catalunya s'ha utilitzat molt poc fins ara, però en d'altres països ja és tota una revolució. La mateixa empresa la va utilitzar per recuperar les pintures de la tomba de Tutankamon, a Egipte, i per restaurar el retaule de Guimerà, a Santa Maria de Guimerà (Urgell).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona