pintura
descoberta
Afloren 60 obres inèdites de Prudenci Bertrana
L'exposició commemorativa reunirà entre el maig i l'octubre unes 150 pintures i dibuixos de l'escriptor datats entre el 1888 i el 1941
La recerca sobre el fons ha permès documentar paisatges i retrats
-
Tres de les obres de Prudenci Bertrana que formen part del fons del Museu d'Art de Girona: l'oli sobre cartró d'una noia llegint, un autoretrat del 1924 i un retrat al carbó d'Aurora Bertrana de petitarafael Bosch-museu d'art de GironaArxiu. -
Afloren 60 obres inèdites de Prudenci Bertrana Arxiu. -
Afloren 60 obres inèdites de Prudenci Bertrana Arxiu.
Pare i filla van dedicar els últims anys de la seva vida a recordar
Ja ho van avançar fa dies, durant una de les taules rodones del cicle Dibuixant Bertrana: l'exposició commemorativa que està preparant el Museu d'Art de Girona sobre el Prudenci Bertrana pintor està fent possible que surtin a la llum nombroses obres fins ara desconegudes. L'exposició, comissariada per la directora del museu, Carme Clusellas, amb la investigadora Cristina Ribot Bayé com a tenaç documentalista, permetrà reunir unes 150 obres de l'escriptor gironí, entre pintures i dibuixos, una seixantena de les quals són inèdites. La majoria han estat localitzades en col·leccions particulars de Girona i reafirmen l'interès de Bertrana pels gèneres del retrat i, sobretot, del paisatge. En són un exemple diverses pintures inspirades en els entorns de Girona, datades entre el 1888 i el 1917, i unes quantes més de paisatges del Berguedà, on va residir els últims anys de la seva vida, datades, en aquest cas, als anys trenta. Tot i que les troballes segueixen la tònica de l'obra ja coneguda de Bertrana i aporten, per tant, poques novetats en el seu vessant artístic, les responsables de l'exposició han aconseguit, a través de la recerca documental, precisar dades que han permès, per exemple, identificar els llocs representats en quadres i dibuixos i posar en relació les seves obres amb documentació nova. L'exposició del Museu d'Art precedirà la que s'inaugurarà per les Fires de Girona al Museu d'Història de Girona, que estarà dedicada a pare i filla. Comissariada per Blai Gasull, Glòria Granell, Xavier Pla i Neus Real, amb coordinació d'Oriol Ponsatí-Murlà i direcció de Sílvia Planas, plantejarà una aproximació divulgativa als dos autors.
Pare i filla
Ponsatí-Murlà posa en relleu els paral·lelismes entre pare i filla, que van dedicar els últims deu anys de la seva vida a recordar: “Prudenci Bertrana ja no publica cap obra de creació des d'El vagabund, del 1933, i Aurora, a partir de Vent de grop, del 1967, ja només es dedica a les Memòries, és a dir, a fer testament.” Tot i les diferències d'estil –ell, a prop de Víctor Català, Ruyra i Girbal Jaume, és a dir, d'un “ruralisme que ens hem dedicat a blasmar sense haver-lo acabat d'entendre, perquè no es pot explicar des d'una torreta de Sant Gervasi”, remarca, i ella, des d'un cosmopolitisme sense parangó a la Catalunya de l'època–, tots dos es van dedicar a construir el seu personatge públic a partir de la transfiguració literària de les seves vides. Quan el franquisme els va caure al damunt, al pare ja li quedaven pocs anys, però més de 25 de silenci forçat, durant els quals cap diari va esmentar el seu nom i la censura va denegar sistemàticament la reedició de la seva obra fins al 1965, tot i que l'editor Josep M. Cruzet n'havia contractat els drets ja el 1947, encara amb la vídua, Neus Salazar. Ella, en canvi, va haver de conviure amb la dictadura molt de temps, intentant recompondre's a les palpentes, segons Ponsatí-Murlà, que entén que, al final, Aurora Bertrana, que no havia necessitat mai el pare, que ja tenia la seva imatge perfectament construïda des dels anys vint, de cop “es posés, ja de vella, la màscara d'ell”, és a dir, la de l'escriptora marginada i ressentida. L'Any Bertrana els haurà de retornar tots els matisos.
