cultura

L'Arxiu Nacional s'eixampla

Els arxius del monestir de Poblet, incloent-hi el de Tarradellas, seran una secció territorial i autònoma del Nacional

El fons de Josep Tarradellas el formen més de 140.000 cartes, 11.000 llibres i 38.000 fotos

Els arxius del monestir de Poblet, incloent-hi el del president Josep Tarradellas, es convertiran en una secció territorial i autònoma de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que amb aquest primer pas inicia el seu desplegament pel territori. El conseller de Cultura, Santi Vila, i l'abat del monestir cistercenc, Octavi Vilà, van signar ahir el conveni que permetrà el nou model de descentralització que l'Arxiu Nacional vol estendre en el futur a altres arxius del país.

Tots els fons es quedaran igualment a les dependències del monestir, i la titularitat quedarà intacta, en mans del Patronat de l'Arxiu Montserrat Tarradellas, presidit per l'abat. Però s'equipararà el seu tractament arxivístic als criteris de conservació, descripció i difusió de l'Arxiu Nacional. “Amb aquesta secció territorial inaugurem un nou tipus de relació que fins ara no estava contemplada; cal trobar aquell punt d'equilibri virtuós entre el respecte a la titularitat dels arxius i la garantia d'accessibilitat i difusió”, va dir el conseller.

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià és el més voluminós, però també s'incorporen a la nova secció territorial l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, el del periodista i president de la UCD Catalunya, Carles Sentís, i els altres 58 fons personals procedents de donacions. “Són uns fons arxivístics de gran importància per a Catalunya”, va destacar l'abat, conscient que “han de ser accessibles als investigadors”.

Tarradellas va donar el seu llegat personal al monestir el 31 de desembre del 1981. Però no estava obert al públic en la seva totalitat. Hi ha dos fons que, per respecte a les persones implicades, Tarradellas va posar com a condició que no es poguessin consultar fins 15 anys després de la seva mort o de la mort de la seva dona. Maria Macià va morir l'any 2001 i, per tant, aquests fons no es van obrir a les consultes fins l'any passat. Es tracta, d'una banda, dels que fan referència a les relacions entre Tarradellas i Jordi Pujol. I de l'altra, el llistat de 847 delacions que es van fer durant la Guerra Civil i que van esquerdar la convivència en molts pobles.

Cartes a l'exili

En conjunt, el fons Tarradellas el formen més de 140.000 cartes escrites o rebudes per ell (només de l'època de l'exili se'n conserven 93.088), 38.000 fotografies i 11.000 llibres, que sumen 1.250 metres lineals de documentació.

Al març de l'any que ve és quan es formalitzarà la conversió de l'arxiu pobletà en una secció autònoma. El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada, va explicar que primer cal fer una anàlisi de tots els fons i una diagnosi “per valorar quines actuacions s'han de dur a terme i dels recursos que s'hi hauran de destinar”. El Departament de Cultura i el Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet també posaran en marxa línies i treballs d'investigació, organitzaran exposicions i s'editaran catàlegs per impulsar-ne la difusió. A més, la Generalitat entrarà a formar part del Patronat.

La firma de l'acord coincideix amb el quarantè aniversari del retorn de Josep Tarradellas a Catalunya. El conseller Vila va ressaltar la importància del conveni no només per la vessant cultural sinó també “institucional i política”: “Quan Tarradellas va fer donació dels seus arxius a Poblet va prendre una decisió que s'explica en el context de l'època; i aquesta confiança, avui, lluny de trencar-se, es ratifica, perquè la titularitat en cap moment es posa en dubte”, va manifestar. Es tracta, sobretot, que els arxius s'integrin “en els estàndards de la política arxivística”, va afegir-hi.

Retorna a Poblet una peça gòtica

El Departament de Cultura ha retornat al monestir de Poblet un fragment d'una escultura que formava part d'un dels millors exemples d'escultura gòtica conservats a Poblet: el sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona. La història recent d'aquesta peça té una de les dates clau l'any 2008, quan la Generalitat la va adquirir en una casa de subhastes de Barcelona. La va dipositar aleshores al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, on van poder identificar-la i certificar-ne la seva procedència. D'aquí que ara es retorni al seu emplaçament originari. El fragment correspon a la part superior de la figura d'un Crist beneint. Està documentat que va ser extreta de Poblet durant l'últim quart del segle XIX per algun membre de la família Riquer, i conservat a la col·lecció d'Alexandre de Riquer i els seus hereus fins que es va vendre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda