L'últim dandi: Gil de Biedma

Dandi és aquell home que vesteix amb elegància. Gil de Biedma seria l'últim que, a més, li agradava abusar del tabac i de l'alcohol. Per això, mig en broma i mig amb gran respecte, la companyia que afronta a partir de demà al Lliure de Gràcia Las personas del verbo contra Jaime Gil de Biedma el definien com l'últim dandi de Barcelona (tot i que reconeixien a Eduardo Mendoza molt de gust en el vestir però ja fora del mític Boccacio). Joan Ollé torna al Lliure (en què va ser membre del consell directiu en la primera època de Rigola) amb una dramatúrgia de costura textual que recorda a El quadern gris sobre Josep Pla, del 2009.

Mario Gas, Pep Munné i Ivan Benet són tres veus que representen Gil de Biedma. Com a La plaça del diamant (en què tres actrius interpretaven la Colometa en funció de l'edat i del seu món emocional), els tres actors són la veu del poeta des que va acabar la Guerra Civil fins a la seva mort, a la Barcelona preolímpica del 1990. Judit Farrés canta quatre temes inspirats en versos del poeta, a més d'interpretar els personatges femenins que van envoltar aquest poeta, que va reservar en la intimitat la seva homosexualitat per no contrariar els seus pares, comentava el director divendres passat en la presentació. Gil de Biedma treballava a la Compañía de Tabacos de Filipinas. La presentació es va fer a l'actual H1898 i va permetre imaginar el despatx de l'escriptor, mirant el també desaparegut i popular Sepu. Ollé comenta que l'artista es posava reptes literaris per sortir de l'avorriment. I arran d'això sortien unes originals reflexions en els seus dietaris i poemes.

Las personas del verbo contra Jaime Gil de Biedma tindrà una durada propera a les dues hores (amb pausa inclosa). L'obra s'interpreta en castellà (la llengua en què escrivia el poeta instal·lat a Barcelona), a excepció de les breus cites de Gabriel Ferrater. Ollé comptabilitza que “el 99%” és text de Gil de Biedma, tot i que també hi ha versos de T.S. Eliot o de Juan Marsé. Serrat ha musicat No volveré a ser joven expressament per al muntatge, agraeix Ollé.

Per Mario Gas, es tracta d'una veritable elegia perquè, més enllà dels seus èxits, també s'externalitzen les contradiccions “que el turmentaven”. Pep Munné fa una dècada i mitja que presenta un recital amb textos de Gil de Biedma. Ara intervé en aquesta posada en escena (que només està tres setmanes i mitja de temporada a Gràcia, es lamenten) que aporta un punt de vista nou. Per l'actor, haver de tornar al punt zero li ha permès enriquir la visió d'un personatge aparentment d'elegància anglosaxona però amb molta “incertesa i insatisfacció”.