Lletres
EMILI BAYO
ESCRIPTOR
“Els nous reptes són el que m'impulsen a crear”
“Vaig escriure la primera novel·la en català pel repte de ser capaç de fer-ho. I s'ha convertit en la meva llengua literària. Amb ‘Tan tuyo como tu muerte' he volgut ara provar-me amb el castellà: tinc una novel·la pendent sobre el meu pare que sé que l'he de fer en aquesta llengua”
“M'interessa la profunditat dels personatges, explorar el món”
Èxit a Sant Jordi.
Ha estat l'autor de Ponent més venut a Lleida aquest Sant Jordi. Va néixer a Lleida el 1961 i va debutar en ficció amb la primera novel·la negra ambientada a la ciutat. El 2015 va rebre el premi Crims de Tinta amb ‘Puta pasta', que li va donar notorietat més enllà de Ponent. Ara ha fet una novel·la negra, però canviant per primer cop al castellà.
Fa vint anys vaig fer una novel·la negra ambientada a Lleida; no vaig trobar cap referent
Entre els autors lleidatans, Emili Bayo i Ramon Usall han estat els més venuts de Sant Jordi. Bayo. Amb Tan tuyo como tu muerte (Versátil) ho ha fet per primer cop en la seva carrera literària (ha publicat unes altres nou novel·les i llibres de relats) en castellà, amb una novel·la policíaca ambientada a les terres de Lleida en la qual un veterà sergent dels Mossos d'Esquadra, Abel Claramunt, afectat d'una malaltia terminal, es troba davant del cas d'una assassina que al mateix temps és víctima. Aquest llibre arriba vint anys després de la seva primera novel·la, Traïdors i covards (Empúries), curiosament també de gènere negre, i debutant en una llengua, la catalana, que no era la seva llengua d'origen.
Aquella va ser la primera novel·la negra ambientada a Lleida. Ningú abans ho havia fet, i ara sembla que hi ha un ‘boom' d'aquest gènere amb protagonistes i escenaris a Ponent.
No n'era conscient, d'aquesta singularitat. Jo volia fer una novel·la negra, i que fos un text on sortís Lleida. En aquell moment vaig buscar textos que em servissin de referència, però és veritat que no en vaig trobar cap.
Ja érem al 1997. Per què creu que Lleida no havia estat escenari de novel·les d'aquest tipus?
A Lleida se'ns ha menystingut en molt casos, o ens hem automenystingut, també com a escenari literari. Això resulta sorprenent tenint en compte el potencial de la ciutat, tant la seva complexitat social en el present, com el seu passat iber, romà, àrab, medieval... Des de les institucions això tampoc no s'ha cultivat prou.
‘Traïdors i covards' parlava de la Lleida dels barris i de la immigració.
Naixia d'una preocupació molt social. Sortia com una novel·la policíaca, sense ser-ne conscient, però en el fons la voluntat era més aviat parlar dels conflictes socials i humans. Més enllà de gèneres, una novel·la ha de tenir elements com ara la profunditat dels personatges, i que aquesta ens porti a fer una exploració del món.
Tothom li pregunta ara per què ha escrit la darrera novel·la en castellà. Però li faré al revés: com és que la seva estrena literària va ser en català?
Jo era castellanoparlant i allò va ser un repte. Sobretot això: un repte. I també altres factors. Per amor: la llengua de la meva parella. I també per amistat... Vista ara, va ser sobretot el repte de demostrar-me que podia fer novel·la en català. De fet, en molts casos l'impuls per crear una nova obra ha estat superar algun repte. La resta del món, una novel·la curta, la vaig fer amb el repte d'escriure sobre uns personatges que estan tota l'estona en un espai tancat i no es poden moure. Durant tota la novel·la no surten d'un cotxe.
I ara el repte del castellà?
Com que ja ho he dit en alguna altra entrevista, suposo que ho puc dir aquí també: tinc pendent l'escriptura d'una novel·la molt especial, i personal, centrada en la figura del meu pare. I aquesta novel·la sé que l'he d'escriure en castellà. Un dia em vaig dir: faré un prova. I vaig començar a escriure en castellà. Com a llengua literària la tenia rovellada. I a partir d'aquestes proves vaig començar a agafar el to i va sorgir una altra història i va aparèixer Abel Claramunt i Tan tuyo como tu muerte. No és encara la novel·la que vull fer sobre el meu pare, aquesta necessita encara més maduració.
Claramunt és un policia ambivalent. Sabem que s'està morint, cosa que crea empatia, però a la vegada és rude, enrabiat amb el món. No estem acostumats a veure Mossos així.
Sí, sovint són uns personatges collonuts, perfectes, molt bona gent. Jo volia mostrar un personatge contradictori, amb moltes cares. Humà. L'altra protagonista també. Amb ella volia explicar com una persona pot passar d'un extrem a l'altre. Crec en la humanitat dels personatges, capaços del bé i del mal alhora, i indagar en aquesta contradicció humana.
Claramunt té una malaltia greu. Tindrà temps de més casos?
Si tot va bé aviat tindré enllestida una primera versió de la segona part. I ja tinc al cap un tercer llibre. M'agradaria fer una trilogia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
