La humanitat del nazisme
El director rus Andrei Kontxalovski estrena ‘Paraíso', un drama sobre l'Holocaust que va ser presentat pel seu protagonista, Christian Clauss, en el recent Festival D'A
La pel·lícula va guanyar el premi a la millor direcció en la Mostra de Venècia
Cineasta rodamón que fins i tot ha dirigit a Hollywood pel·lícules d'acció com Tango & Cash, al servei de Sylvester Stallone, el rus Andrei Kontxalovski –germà del també director Nikita Mikhàlkov– estrena ara Paraíso, un film més pròxim als dels inicis de la seva carrera.
Paraíso va guanyar el premi a la millor direcció a la Mostra de Venècia, tres premis al Festival de Gijón –millor actriu, millor fotografia i premi del jurat jove– i també ha passat recentment pel D'A de Barcelona. Rodada en un rigorós blanc i negre i parlada en rus, alemany i francès, la pel·lícula proposa un singular punt de vista sobre la Segona Guerra Mundial, el nazisme i l'Holocaust, a partir de les relacions entre tres personatges: una aristòcrata russa membre de la resistència, un corrupte funcionari francès col·laboracionista i un oficial de les SS.
Aquest està interpretat per l'actor alemany Christian Clauss, que explica a El Punt Avui que ha volgut interpretar “no un nazi, sinó una persona amb problemes com l'amor no correspost, la pèrdua de la mare, el desig de fer carrera...” “Problemes que en la meva vida també m'he trobat, així que he buscat en la meva pròpia experiència. El vestuari i tot allò que envolta el personatge té a veure amb la simbologia nazi, però jo he volgut interpretar una persona”, hi afegeix.
Una de les característiques de Paraíso és l'ambigüitat moral i ètica d'uns personatges que tenen clarobscurs pertanyin al bàndol que pertanyin. Clauss admet que “s'han fet moltes pel·lícules sobre l'Holocaust, però la novetat d'aquesta és que no només mostra els personatges en aquest moment històric, sinó al llarg de tota la seva vida, de manera que pots veure per què s'han convertit en el que són. En mostra aspectes humans que un pot arribar a entendre”. En un joc de distanciament amb l'espectador, el film inclou plans en un escenari neutre en els quals els tres protagonistes expliquen la seva història mirant a càmera: “Kontxalovski em va demanar que m'imaginés que era en un interrogatori. ”
En l'actual moment d'auge dels partits populistes i d'extrema dreta, Clauss considera que es pot parlar de Paraíso en termes d'actualitat, perquè “si oblidem el que ha passat correm el perill que es repeteixi”.