Cultura

Biografia

Un retrat monumental

Reiner Stach es posa a la pell de Franz Kafka

El 12 de juliol del 1914, després de dos anys i mig de relació epistolar, Franz Kafka i Felice Bauer s'havien citat en una habitació d'hotel. L'intercanvi de centenars de cartes havia propiciat una trobada furtiva, una situació d'intimitat, però aquella nit Kafka es mostraria inaccessible, reticent a qualsevol tipus d'acostament físic. Això sí, aprofitaria la ocasió per llegir-li a Felice Davant la llei, una història tan breu com enigmàtica sobre guardians insubornables, portes que s'obren i es tanquen, i esperes inútils.

Aquesta és una de les perles de significat de la biografia de Kafka, un dels episodis que, segons Reiner Stach (Rochlitz, 1951), revelen l'essència d'una vida sencera. S'hi entreveuen el curtcircuit entre escriptura i vida, la tendència a atrinxerar-se i alguns dels motius centrals del seu univers literari: els impediments, la por a les situacions de prova, les relacions de poder, la impossibilitat d'accedir a quelcom... Felice Bauer no va poder accedir a Kafka aquella nit del 1914, Reiner Stach ha recollit l'anècdota i l'ha inclosa en aquesta biografia monumental.

En qüestió de pocs anys l'editorial Acantilado ens ha servit dos treballs imprescindibles (i complementaris) sobre l'obra i les circumstàncies d'aquest escriptor excepcional: el Kafka de Pietro Citati (Florència, 1930), i el Kafka de Stach. El primer és un assaig literari extraordinari, una exaltació de l'autor i la seva obra; el segon és una biografia publicada després de divuit anys de feina i d'un esforç titànic de reconstrucció. Stach ha elaborat un retrat exhaustiu i completíssim, probablement el més complet i exhaustiu que s'hagi escrit mai sobre Kafka. Una biografia que a estones s'ha hagut d'edificar sobre detalls ínfims, documents dispersos, intersticis. Kafka va escriure a ràfegues, els rampells de rauxa creativa es van alternar amb períodes de silenci, èpoques en què l'autor callava o deixava pocs rastres, en què es dissolien els documents i els testimonis. Però Stach no emmudeix on acaba allò escrit. Avança pels contorns difusos, recol·lecta intuïcions, reconstrueix allí on la transmissió fracassa. Es posa a la pell de Kafka. Reiner Stach a la pell de Franz Kafka i Carlos Fortea (excel·lent, la seva traducció), a la pell de Stach. Impecable joc de transfiguracions.

Uns dies després d'aquella nit d'hotel amb Felice Bauer es declararia la Primera Guerra Mundial i començaria la desintegració definitiva del món de Kafka. La seva vida havia començat en una habitació amb tres portes, situada en una zona de pas entre el menjador i l'habitació dels pares (detall ineludible en algunes de les seves grans obres), i acabaria al cap de quasi quaranta-un anys en un sanatori per a malalts de tuberculosi. Enmig de tot plegat, l'omnipresent relació amb el pare, la Gran Guerra i el desmembrament de l'Imperi Austrohongarès, les amants i relacions epistolars, l'escissió entre l'escriptura i la vida laboral i familiar, el sionisme i l'antisemitisme, les tensions contra els jueus, el clima de persecució i violència, la prefiguració de l'Holocaust...

Hi ha estones en què el Kafka de Reiner Stach sembla excedir el mateix Kafka. Estones en què sembla emigrar de la vida i encaminar-se cap a la història, cap a l'evocació de l'Europa de principis de segle XX, i cap a altres zones perimètriques i més obagues abastables tan sols mitjançant la literatura. I la literatura en majúscules.

Kafka
Reiner Stach
Traducció: Carlos Fortea Editorial: Acantilado Barcelona, 2017 Pàgines: 2359 Preu: 85 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Còmic
Jaume vidal

Prevenció contra la idiotització

Raquel Córcoles (Reus, 1986), Moderna del Pueblo, és dóna del segle XXI. Com autora de còmics fa servir la tecnologia de l’època. Quan gent de la vella època com jo li demana una dedicatòria amb...

 
Televisió SERIADA
JAume Vidal

De primera sèrie

 
‘domus artis’
Jaume Vidal

Color amagat

 
Mircea Cartarescu
Escriptor romanès

“Vaig intentar descriure un autor pur”

Barcelona
 
televisió seriada
GEMMA BUSQUETS

Sèries d’or abans de la fal·lera

 

El marquès de Camps, caçador i escriptor

Figueres
 
Crítica
cinema

Quan el bé i el mal no poden ser allò que eren

 
reedició
guillem vidal

Bellesa, foscor i èxit

 
D’ACTOR A AUTOR
REDACCIÓ

Madaula afina els dards

Barcelona