Cinema

El món de Varda

Concebuda amb l'artista J.R, la cineasta presenta a Canes ‘Visages, villages', una pel·lícula lliure i joiosa que il·lumina el festival

Als 89 anys, Varda ofereix una nova revisió de les seves constants temàtiques

En un moment de Visages, villages, que va projectar-se ahir a Canes en secció oficial fora de concurs convertint-se en un esdeveniment del festival, Agnès Varda explica a algú que el projecte que comparteix amb el fotògraf i artista de carrer J.R. (un film rodat a mesura que viatgen amb la idea d'empaperar parets de cases i edificis amb la reproducció gegant de retrats de persones in situ) vol afirmar el poder de la imaginació, però que participa del desig de fer coneixença de gent. Un projecte per al propi plaer que voldrien que també ho fos per altres. Ho aconsegueixen plenament amb un film joiós, ple d'enginy i d'ironia que celebra la vida i el gust de fer imatges, però que també fa present el pes dels morts en l'existència dels vius.

El cas que la convivència entre l'imaginari i el real defineix l'obra de Varda, que, als 89 anys, ofereix una nova revisió de les constants temàtiques, formals i ideològiques del seu món creatiu: el gust pels retrats, que va començar a fer com a fotògrafa, l'atenció a les coses que desapareixen i als éssers fràgils, la sensibilitat feminista, el reciclatge de les pròpies imatges, la construcció fragmentària, la disponibilitat al l'atzar lligada a una actitud lliure i oberta a l'inesperat. Semblava que, mantenint-se activa l'última dècada amb instal·lacions artístiques, n'havia fet un compendi definitiu amb la pel·lícula autobiogràfica Les plages d'Agnès, del 2008, però la coneixença de J.R. l'ha dut novament a fer cinema per imaginar i captar allò real.

Godard, present i absent

Un altre cineasta és fa molt present i a la vegada absent a Visage, villages: Jean-Luc Godard. Varda li demana a J.R. que es tregui les ulleres fosques per veure els seus ulls, tal com va aconseguir que fes Godard en rodar un petit curt inclòs a Cleo de 5 a 7. No serà fins el final que Varda, que té una malaltia ocular per la qual hi veu borrós, descobrirà els ulls de J.R. en un moment molt emotiu, davant del llac Leman, que arriba després d'una visita frustrada a Godard, que no els hi obre la seva casa a Rolle. Aleshores Varda diu que estima Godard, però que és una rata. Una pensa que deu ser cert.

Retrat de Barbara

La bella revelació del nou film d'Agnès Varda, que encara sorprèn com ho fa l'art, va relativitzar ahir la importància de les altres propostes presentades en el festival, encara que algunes siguin tan interessants com Barbara, amb la qual, projectada en l'obertura d'Un certain regard, Mathieu Amalric aporta un retrat de la cèlebre cantant, que sembla revenir com un fantasma encarnat en Jeanne Balibar. També ho són les dues pel·lícules franceses sobre l'experiència amorosa amb les quals s'ha encetat la Quinzena Realitzadors: Un beau soleil intérieur, de Claire Denis, i L'amant d'un jour, de Philippe Garrel. Menys interessants, en canvi, són els dos films de la secció oficial: Jupiter's moon, amb el qual l'hongarès Kornél Mundruzco aporta una faula fracassada i hi ha qui considera poca-solta sobre un refugiat assassinat que es converteix en un àngel, i Ojka, en què el sud-coreà Bong Joon-Ho apunta una crítica política del seu país amb una història amb nen i monstre. Aquest últim film és produït per la plataforma d'internet Netflix, que va ser insultada en la projecció matinal, que va començar amb la projecció d'un format equivocat de la còpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona