Contes obscens

Paul McCarthy (Salt Lake City, 1945) té aspecte de senyor gran venerable, amb la seva llarga barba blanca i maneres tranquil·les. La seva obra artística, però, té ben poc de calmada: és una autèntica esquitxada de sexe explícit, escatologia i violència. No és perquè sí que McCarthy és un dels artistes contemporanis més provocadors, convertint Pinotxo, Blancaneu o Heidi en protagonistes d'històries de porno dur i violència.

Retorn a la pintura

Artista interdisciplinari, que als anys seixanta i setanta va escandalitzar amb les seves performances i instal·lacions, McCarthy ha tornat a la pintura fa tres anys, després d'estar tres dècades sense agafar els pinzells. Ara una tretzena de gran teles de l'artista han arribat a la Fundació Gaspar de Barcelona, juntament amb una trentena de dibuixos. “No he deixat mai de dibuixar i ho faig regularment, però ara feia molt de temps que no pintava –assegura–. Per pintar tinc un altre estudi, aïllat de les persones i de la ciutat.”

Blancaneu i el ‘western'

El món de les pintures de McCarthy, on enganxa retalls de revistes i objectes de tot tipus, és exactament el mateix que el dels seus films, escultures i dibuixos i formen part dels seus grans projectes temàtics, llargs works in progress, “gairebé sense principi ni final”. Concretament en aquesta mostra, s'exposen obres relacionades amb White Snow, una recreació del conte de la Blancaneu, i de Stagecoach, una particular versió del western clàssic de John Ford La diligència. Aquest últim projecte culminarà amb un film, que encara està en fase de rodatge, i del qual es mostren esbossos amb imatges que l'artista conserva en el seu telèfon mòbil.

L'ús de personatges de la cultura popular americana –sobretot de Walt Disney i de contes infantils i del món del cinema–, transformats en personatges grotescos i obscens, és una constant del treball de McCarthy. Adora la confrontació entre allò considerat innocent i pur i l'obscenitat i mal gust més absoluts. En el cas d'una de les pintures de la sèrie de White Snow, Blancaneu protagonitza un trio amb el seu príncep i Mickey Mouse. En la imatgeria de McCarthy també apareix un personatge a mig camí entre Walt Disney i el mateix artista. “Seria com un Walt Paul, que podria ser el pare de la Blancaneu o ella, la mare de Walt Disney. De fet, del que m'interessa parlar és de temes com el patriarcat i de la relació pares-fills. Els contes i els personatges de la cultura popular són només el vehicle per explorar els temes que m'interessen”, diu.

McCarthy admet que el sexe explícit i l'escatologia en la seva obra tenen una simbologia alliberadora i de crítica, tant en l'aspecte col·lectiu com personal: “Però no només m'interessa provocar. De fet, l'origen d'aquesta imatgeria té a veure amb el moment en què vaig començar a pintar i volia comunicar la textura de la condició líquida i viscosa del material pictòric. D'aquí que hagi utilitzat ketchup, menjar, benzina i merda en la meva obra. La merda i la matèria podrint-se estan connectats amb el concepte de la mort.”

En els dibuixos d'Stagecoach, que són com una mena de storyboard del film que McCarthy, apareixen personatges com Donald Trump, per exemple. Els polítics, com George Bush, han estat també protagonistes de l'obra de l'artista. Per això no dubta a exclamar un contundent “sí!”, quan se li pregunta si algun cop la seva obra ha estat censurada.

Un arbre inflable de l'artista, per exemple, que es va instal·lar a la plaça Vendôme de París el 2014, ja va patir atacs per recordar la forma d'un consolador anal però l'artista ho atribueix a una protesta puntual per part de l'extrema dreta.