Cultura

Preocupació “central”

Cultura presenta un nou pla de foment de la lectura amb un pressupost de 105 milions d'euros fins al 2020, i que inclou la creació d'una direcció general del Llibre

Les biblioteques són un dels sectors que més es beneficiaran del pla, amb una inversió rècord

“Aquest serà el pla més rellevant que haurem fet en aquesta legislatura perquè per a nosaltres el foment de la lectura és una preocupació central.” Santi Vila, conseller de Cultura, introduïa amb aquestes paraules el pla de lectura que aspira a ser recordat pel seu “pragmatisme” i que consta de vint línies estratègiques que despleguen 56 accions. A banda, aspira a ser un pla “obert”, i per tant busca complicitats amb altres departaments i institucions. De fet, s'ha realitzat de manera transversal amb la Institució de les Lletres Catalanes i la direcció general de Biblioteques, i serà sotmès a una avaluació anual. “És sobretot un pla amb pressupost, perquè aquest és un dels problemes dels plans que s'han presentat fins ara, mentre que aquest arrenca el 2017 amb una inversió de 19 milions d'euros i arribarà el 2020 a 32 milions, unes partides aprovades”, va puntualitzar Vila.

Després d'analitzar la història de les polítiques de lectura a Catalunya, així com els hàbits de lectura –l'índex se situa en el 67,8% (l'europeu és del 68%)– s'ha planejat una bateria d'actuacions a diferents nivells. Les “insignes” són la creació d'una direcció general del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura de cara a la tardor, però que no tindrà director fins a la propera legislatura; un Consell Nacional de la Lectura, “un òrgan de participació amb dues cares, l'acadèmica i la institucional”, que es crearà abans del 30 de setembre, i un Comissionat de Lectura a Catalunya, que serà l'“ordinador de totes les accions que van més enllà del Departament de Cultura”. Aquest comissionat dirigirà també el programa Municipi Lector, que s'havia impulsat com a prova pilot el 2007 i s'havia deixat de fer per falta de recursos, però que va donar bons resultats als municipis participants.

Nou carnet unificat

Les biblioteques són un dels sectors que més es beneficiaran d'aquest pla, i el pressupost que tindran per a l'adquisició de llibres passarà dels 2,3 milions d'euros actuals als 8 milions el 2020. “L'objectiu és que cada deu anys les biblioteques renovin el catàleg.” Una altra mesura estel·lar és la creació d'un carnet únic de biblioteques amb un catàleg unificat. “Era un objectiu històric, i finalment el tindrem”, va explicar Joaquim Torrent, coordinador del pla. Pel que fa a la construcció d'equipaments bibliotecaris, la partida passarà dels 2,7 milions d'euros actuals als 6 milions el 2020. “L'objectiu és que el 100% de la població disposi d'un servei fix o mòbil de biblioteca pública.”

Altres nous programes són la creació d'una Nit de la Lectura, que probablement es farà coincidir amb la Setmana del Llibre en Català al setembre, però encara no està fixada; o bé un concurs de fotografia sota el lema Compromís amb la lectura.

Després de l'èxit del programa Fas 6 anys. Tria un llibre, posat en marxa l'any passat, s'ha creat el Fas 16 anys. Explica un llibre.“Es tracta de fer una ressenya ja sigui escrita o filmada, i el premi, mensual, consistirà en 300 euros per al consum cultural i una inscripció de tres mesos al Filmin.cat.” Un nou programa De primera classe portarà els clàssics a les biblioteques i escoles, i fomentarà clubs de lectura al voltant dels clàssics universals.

En l'apartat de Suport a les Llibreries, un dels agents clau en la cadena del llibre i que cada vegada té més pes en la tasca prescriptiva, la línia de subvenció per a la modernització de les llibreries es dobla en quatre anys i passarà dels 300.000 euros el 2016 als 600.000 el 2020. El mapa de llibreries de Catalunya es renovarà cada dos anys, i el programa Llibreria de referència, un distintiu que reconeix l'excel·lència de les llibreries, també veurà doblat el seu pressupost, que passarà dels 348.556 euros als 645.000.

Absència d'Ensenyament

Una de les reclamacions del sector dels editors i els llibreteres és la implicació del Departament d'Ensenyament en els plans de lectura. Doncs bé, aquest cop tampoc ha estat possible. Vila, que defensa que el conseller d'Educació hauria de ser també el de Cultura, al·lega que ha parlat amb la consellera d'Ensenyament: “S'hi volen implicar tenint en compte que ella s'hi aproxima de manera molt diferent.” Un dels temes més polèmics és l'obligatorietat de les lectures a l'escola. Aquí el mateix Vila reconeix que hi està en contra: “Sé per experiència nostra que una obra ens agrada segons el moment vivencial, i el més important és que una lectura sigui plaent.”

Potenciar la presència de llibres a TV3 i Catalunya Ràdio és un altre dels cavalls de batalla del nou pla, que tanmateix té una mica les mans lligades en aquest sentit. “Caldria un bon programa a TV3 de llibres, però no hauria de ser Cultura que ho marqués, ja que la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació té el seu propi contracte programa i nosaltres només podem intentar influir.” Pel que fa a Catalunya Ràdio, Cultura contribuirà a la recuperació d'iCat.fm, que oferirà continguts de foment de la lectura.

El pla, aprovat ahir pel Consell Executiu, incrementa d'altra banda els ajuts al sector editorial, als creadors i traductors i suma un nou ajut per a fires del llibre de 480.000 euros en tres anys. També es farà una campanya per a la defensa dels drets d'autor, un dels problemes més punyents segons del sector, amb un pressupost de 75.000 euros repartits en tres anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.