arqueologia
Troben un nou esquelet de bòvid de fa 3 milions d’anys al jaciment del Camp dels Ninots
L’exemplar conserva tot l’esquelet, uns 200 ossos
Els setze exemplars desenterrats en les successives campanyes revelen que les banyes no eren un tret distintiu dels mascles
Els arqueòlegs han trobat un nou esquelet de bòvid de fa 3,1 milions d’anys al jaciment del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Selva). La troballa evidencia la riquesa d’aquest jaciment del pliocè i el situa en importància al mateix nivell d’altres de la prehistòria (com els de Messel i Eikfield a Alemanya).
El subsòl del jaciment del Camp dels Ninots continua desvelant secrets de la prehistòria. La catorzena campanya d’excavacions ha posat al descobert un nou exemplar de bòvid, el setzè fins ara, que es trobava a uns 2 metres i mig de profunditat.
L’esquelet s’ha trobat a uns dos metres de profunditat i té connexió anatòmica, és a dir, conserva tot els ossos (més de 200).
A partir d’aquesta tarda, l’equip d’arqueòlegs extraurà l’esquelet del subsòl on fa 3,1 milions d’anys que hi descansa. Serà una tasca minuciosa, que durarà uns deu dies, perquè el bòvid té més de 200 ossos.
Els arqueòlegs responsables de l’excavació, Gerard Campeny i Bruno Gómez, expliquen que aquest bòvid pesaria uns 500 quilos i que des del cap fins a les potes mesuraria uns 1,80 metres. És una mica més petit dels altres quinze que s’han desenterrat fins ara al jaciment, però la seva descoberta ha permès descobrir trets anatòmics de l’espècie i aprofundir en la manera com vivien.
Per exemple, fins ara, pels estudis fets a l’Àfrica, es creia que aquests bòvids vivien en grups reduïts, formats per un mascle dominant i quatre o cinc femelles. Però els esquelets desenterrats al jaciment gironí revelen que l’espècie vivia en grups més nombrosos. “Possiblement, hi convivien fins a 20 ó 30 animals”, concreten els arqueòlegs.
Així mateix, al contrari del què es pensava, les banyes no eren un tret distintiu dels mascles, perquè “les femelles també en tenien”. “Seria molta casualitat que tots els exemplars que hem localitzat fins ara fossin mascles”, han apuntat
A més dels animals, els estrats geològics del Camp dels Ninots també permeten estudiar com va ser el pas del clima subtropical al mediterrani.
