Teatre

Cultura

Adeu a Sisco Lucchetti

L’actor Francesc Lucchetti, popularitzat per les sèries de televisió catalanes i que sovintejava el teatre, va morir ahir a Barcelona als 72 anys a causa d’un infart

Actor de sèries des de ‘Poblenou’ a TV3, va interpretar el paper d’en Mauri a ‘La Riera’
Actor preocupat per la societat, en els últims temps continuava ben compromès políticament

L’actor català Francesc Lucchetti, en Sisco, conegut especialment per les nombroses sèries que ha protagonitzat a TV3, va morir ahir als 72 anys com a conseqüència d’un infart. Fa poc més d’un any va intervenir a Maria Rosa, al TNC, dirigit per Carlota Subirós. La directora celebrava la coincidència que Lucchetti, que havia interpretat el jove Badori, ara assumís el paper del vell Gepa (que l’aconsellava, astut): l’actor simplement aclaria que tot era mèrit de “la roda del temps”. La capella ardent s’obrirà aquest migdia al tanatori barceloní de les Corts i el funeral se celebrarà al mateix lloc divendres, a les 10.30 hores.

Nascut a Barcelona l’agost del 1944, va estudiar a l’Institut del Teatre, a Barcelona, i va iniciar la seva carrera en l’àmbit del teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC i el GTI. Jordi Banacolocha recordava ahir a aquest diari que van coincidir des de l’arrencada professional amb un projecte de fer un Teatre Lliure però “a Sant Andreu”. Tots dos pertanyien a grups amb ànsia de professionalitzar-se del barri i van veure la possibilitat de fer-se un lloc seguint l’estela de Fabià Puigserver. Al llarg d’un parell de temporades van construir el projecte Teatre Nord de la Ciutat, al Casal Catòlic de Sant Andreu (“el que seria un precedent del primer Sant Andreu Teatre”). Els d’Ignasi Iglesias (amb en Sisco, la seva companya Lurdes Barba, el germà Alfred Lucchetti i Marta Molins, entre altres) i L’Ou Nou, de Banacolocha entre d’altres, van esmerçar-hi moltes hores. A partir de llavors, van coincidir en moltes produccions. Com a Forasters, el 2004, en què ells dos i també Anna Lizaran van celebrar els 60 anys en el procés d’assajos. Va ser precisament en la temporada a la Sala Petita que Francesc va tenir el primer atac de cor. Banacolocha recordava ahir que Sisco es va escapar de l’hospital per poder assistir a la funció. Només un cop. Tothom li va demanar que ho deixés de fer i, després d’uns dies d’anul·lar funcions, l’obra es va reprendre amb un substitut.

Francesc Lucchetti va treballar en teatre, cinema i televisió, on va destacar pels seus papers en sèries de Televisió de Catalunya, des de bon principi. Era un habitual en les sèries de sobretaula de TV3 des de la incipient Poblenou. També repetiria amb altres sèries de la mateixa dimensió dramàtica (i èxit popular) com ara El cor de la ciutat, Laberint d’ombres, Nissaga de poder, i darrerament interpretant el paper d’en Mauri a a La Riera, fins que van fulminar el personatge. Quan TV3 va provar de traslladar els seus dramàtics al vespre, amb Pedralbes Centre també van incorporar-lo al repartiment.

Durant la seva trajectòria professional, va participar en un gran nombre d’obres teatrals, com ara Marat Sade, de P. Weiss; El cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra; Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (en dues produccions, com es comentava més amunt, la darrera el 2015/16) El manuscrit d’Alí Bei, de Josep Maria Benet i Jornet o Forasters i Agost (2011/12), aquestes dues dirigides per Sergi Belbel. El TNC va ser un dels teatres que el van contractar més, amb produccions anteriors com Les tres germanes (04/05); Tornar a casa (06/07); Ball de titelles (12/13); Ocells i llops (13/14), i l’espectacle d’arrencada del TNC de Xavier Albertí, Taxi... al TNC! (13/14).

Membre d’una saga teatral notable, compartia ofici amb el seu germà Alfred Lucchetti (1934-2011), que va ser president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) durant uns anys. La seva companya és l’actriu i directora Lurdes Barba. Amb ella a la direcció, precisament, va debutar com a autor dramàtic amb Mal viatge el 1989. Banacolocha va intervenir en una substitució a Final d’estiu amb tempesta (1991), una altra obra de Lucchetti, dirigida per la seva companya. La generació d’actors no es clou, perquè continuen actius els seus nebots Tito i Mònica Lucchetti. D’altra banda, el seu cognom és molt conegut a Barcelona perquè un altre germà seu, Antoni Lucchetti, havia estat regidor de l’Ajuntament durant els anys noranta. Probablement, li devia venir de família aquesta preocupació “per les inquietuds socials”, comenta Banacolocha. Tot i que ja estava jubilat feia uns anys (i que accedia a fer algun paper si li venia de gust, en teatre, cinema o televisió), continuava “amb les idees molt clares i compromès políticament”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda