L’ampliació del Santa Creu, a punt la tardor de l’any vinent

Els treballs arqueològics al solar de l’hospital universitari de la Santa Creu de Vic estan a la recta final. A partir de dilluns, l’empresa constructora TOP Proyectos y Contratas començarà les obres d’ampliació del l’hospital per la zona sud. La setmana que ve es tancarà tot el perímetre de l’obra, que s’ampliarà fins a mig carrer Dr. Junyent, i només hi haurà un carril de circulació per als cotxes. Les troballes arqueològiques han endarrerit uns mesos l’execució de la remodelació del centre sanitari, de manera que no s’acabarà l’estiu de l’any vinent sinó a la tardor. Jordi Roca, gerent de l’hospital, va dir ahir sobre el terreny que a partir d’ara es manté el calendari: “La durada de les obres serà de 15 mesos i calculem que el setembre o l’octubre del 2018 estaran.”

Marta Ramon, arqueòloga directora de l’excavació, va fer balanç del que s’ha trobat en aquesta àrea d’expectativa arqueològica. A la part sud, com ja es va apuntar, hi van aparèixer tres zones d’enterraments i una ossera (segles XVII-XIX), i entremig un fragment del que seria el Mur del Morbo (s. XVII), “una petita muralla no defensiva sinó sanitària” per frenar l’efecte de les epidèmies. “El mur va quedar espoliat per fer dues cisternes”, va dir Ramon, que hi va afegir: “Sempre s’havia pensat que els enterraments quedaven dins el mur, però s’ha vist que no.” Al sud també va aparèixer-hi un forn baixmedieval (segles XIV-XVI) “que no se sap quin ús tenia exactament però que té dos moments”.

Un cop excavada la part sud del solar, l’empresa Arqueòlegs.cat s’ha centrat en la zona nord, que ha deixat al descobert entre quatre i sis habitatges. Pels materials trobats (ceràmica blava, en verd i manganès, de reflexos metàl·lics...), podrien ser dels segles XIII-XIV. “Hi havia teories, però no s’havia corroborat que hi hagués cases; ara tenim la certesa que això era el carrer de sortida cap a l’oest, cap al Lluçanès”, va explicar la directora. Segons ella, quan s’estudiï el terreny cap al carrer del Dr. Junyent podria ser que es trobessin els portals de les cases, adossades. A partir del s. XV la zona es va abandonar, al s. XVI va haver-hi probablement horts, i al s. XVII “fan una rasa al mig que talla les habitacions i el jaciment, però no sabem què és”. En aquesta zona també s’hi ha descobert un pou d’aigua de tres metres de fondària que segurament proveïa les cases.

Tot el material quedarà documentat. Es farà un inventari detallant a quin jaciment i estrat s’ha localitzat i es durà a un museu o a un magatzem de la Generalitat. Quan s’acabi l’excavació, amb el permís del Departament de Cultura el jaciment es desconstruirà. “Això no és museïtzable, els recursos s’han de gastar en el que val la pena”, va opinar Ramon.