festival musical
Ball democràtic
Aimar Pérez Galí anima el públic a integrar-se a l’acció, com si es tractés d’una sessió del Sònar, amb una peça al Mercat de les Flors
El Sònar i el Mercat de les Flors renoven complicitats amb aquesta creació
El coreògraf Aimar Pérez Galí reivindica les èpiques discriminades pel poder aquests últims segles. Èpica vol donar veu a les reclamacions de les dones, del col·lectiu negre, de l’homosexualitat... Pretén construir un dispositiu seductor que convidi el públic a afegir-s’hi i a participar d’un ball, al costat dels cossos entrenats dels ballarins, en una semifoscor, molt similar a la de la discoteca, com un club del Sònar. “És un dispositiu que va cap a l’emancipació” de l’espectador amb un discurs que vol ser tendre i més femení. L’obra es programa les nits del 15 al 17 de juny a la Sala Maria Aurèlia Capmany com a coproducció del Mercat de les Flors i amb la col·laboració (i serà la tercera consecutiva) del Festival Sònar.
Pérez Galí és un ballarí i coreògraf habitual en el cicle Irregular del Mercat de les Flors. Ara, amb aquesta peça signa la seva producció més ambiciosa, que integra conclusions i col·laboradors de les obres anteriors. Pràcticament, ja no queden entrades a la venda, segons els impulsors. Si a Accumulating ja va arrencar una col·laboració amb l’equip d’il·luminació de Cube.bz, ara hi torna. Com que la seva proposta pretén trencar amb el convencionalisme de l’espectacle (un públic mira el que passa a l’escena), ara han construït un disseny de llums que il·lumini la foscor: és en l’absència de claror que es trenquen els prejudicis sobre els diferents cossos. El cos de ball, format per Mar Medina, Miquel Fiol, Almudena Pardo i el mateix Aimar Pérez Galí, vestirà uns prototipus de Xevi Fernández que “potser no es podran veure però sí percebre”, insinua, enigmàtic, el ballarí. Per primer cop, hi participa un equip d’arquitectura efímera, Maio, per crear una no-escenografia en què podrà desenvolupar-se l’acció. En la cerca de reivindicar els altres sentits (un cop limitat el de la vista), Ernesto Collado (que fa unes setmanes signava el seu darrer treball dramatúrgic com a Fundació Collado-Van Hoestenberghe) signa el seu primer treball de perfum escènic, ara sota el nom artístic de Bravanariz. L’acció intercalarà rèpliques de veus generalment femenines (com ara Angela Davis, Vandana Shiva, Jara Rocha) però també John Cage o els dramaturgs Jaume Conde-Salazar i Pérez Galí amb la música punxada en directe d’Okkre, que coincideix amb presentació de disc en una matinal del Sònar. En aquesta incitació a la participació, cap element vol dominar jeràrquicament sobre els altres, remarca el coreògraf.
