Cinema

Superheroïna

‘Wonder Woman’ arriba demà a les nostres sales convertida en un gran fenomen cinematogràfic

La pel·lícula dirigida per una dona cineasta més taquillera de la història; comentaris força elogiosos de la crítica; enrenou i polèmiques a les xarxes socials... Parlar de fenomen cinematogràfic i social és sovint una exageració divulgada i aplaudida per la part interessada. Però en el cas de Wonder Woman, que demà arriba als nostres cinemes després destrenar-se a gairebé tot el món, la paraula fenomen no és del tot desproporcionada.

El protagonisme masculí domina les grans produccions cinematogràfiques sobre superherois, ja siguin del tàndem format per Disney i Marvel o el de DC Comics i Warner, al qual pertany Wonder Woman. Però aquesta pel·lícula dirigida per Patty Jenkins (Monster, The killing), fan del còmic i la sèrie televisiva que va inspirar als anys setanta, protagonitzada per l’actriu israeliana Gal Gadot, dona un protagonisme a les dones llargament reivindicat a Hollywood, que s’ha multiplicat per l’èxit de públic i crítica.

Diverses controvèrsies han alimentat el fenomen. Fa un mes, una projecció del film només per a dones va provocar irats comentaris masclistes a les xarxes socials. Declaracions a favor de l’exèrcit israelià de Gal Gadot, que va ser Miss Israel 2004 i va fer el servei militar durant dos anys, també han estat motiu de polèmica i han afegit més publicitat gratuïta a la pel·lícula.

Xifres espectaculars

El cas és que Wonder Woman, una superproducció amb un pressupost de 149 milions de dòlars (133 milions d’euros), ha aconseguit 516 milions d’euros de taquilla a tot el món, xifra que fàcilment pot arribar a doblar en acabar el recorregut comercial.Els crítics s’han mostrat entusiastes: han lloat la frescor de la proposta, la renovació que planteja de l’esgotada fórmula del cinema de superherois i els camins que pot obrir a Hollywood la inclusió del punt de vista femení en les històries.

Wonder Woman arrenca en una illa paradisíaca, habitada per les mítiques amazones. Diana (Gal Gadot), filla de la reina Hipòlita (Connie Nielsen), és entrenada com a guerrera per Antiope (Robin Wright). La irrupció d’un pilot nord-americà de la Primera Guerra Mundial (Chris Pine) fa que Diana abandoni l’illa convertida en la superheroïna Wonder Woman, convençuda que pot posar fi a les guerres del món si mata el déu Ares.

Femenina i feminista?

El fet que sigui dirigit i protagonitzat per dones no converteix Wonder Woman en un al·legat feminista. Potser perquè els tres guionistes són homes, perquè 121 anys de cinema no es canvien així com així o perquè un gran estudi només pot fer superproduccions adreçades a tots els públics, el cas és que el que fa Wonder Woman és situar una dona al cim de la piràmide del poder, que en temps de guerra es dirimeix principalment entre mascles alfa a través de l’exercici de la violència. Hi ha els valors de sempre –la força, la valentia, l’habilitat...–, en aquest cas assumits per una superheroïna interpretada per una exmodel escotada i amb minifaldilla. Però hi ha també altres valors, com explica Patty Jenkins en les notes de producció del film. “Veia la sèrie de televisió Wonder Woman dels anys setanta perquè era el que tota noia volia ser: forta i bona, fascinant i elegant, poderosa i eficaç, tan valenta com qualsevol noi. És dolenteta, però també s’enamora, perdona i es mostra benèvola en un món complicat. Per a mi és tot un honor fer una pel·lícula d’una superheroïna que representa valors tan importants.” Wonder Woman aprèn que l’amor és important per lluitar contra el costat fosc que tots els éssers humans portem a dins. Però la pel·lícula es mou en tot moment dins del gènere d’acció.

Creat el 1941 per William Moulton Marston, el còmic Wonder Woman va néixer com un reflex del protagonisme creixent de les dones en el món laboral durant la Segona Guerra Mundial. El film canvia l’acció a la Primera Guerra Mundial, als temps de les sufragistes, en què les dones lluiten per accedir al poder polític i econòmic. Veurem si canvia res. Setanta-sis anys després del naixement del còmic, només un 7% de les produccions de Hollywood del 2016 les van dirigir dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona