Pur teatre a la pell

Jordi Galceran es confessa més seguidor del cinema que del teatre. A mitjan anys 90, quan tot just havia debutat amb èxit amb la comèdia Dakota, va voler assumir el repte de traslladar la tensió d’un thriller a l’escena. Evitant els recursos del cine, havia d’aconseguir atrapar l’espectador. Ho va aconseguir amb una obra, protagonitzada llavors per Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Ara, dins del cartell del Grec Ciutat i quasi 20 anys després, el text viu una segona joventut de la mà de David Bagés i de Mima Riera. Sergi Belbel torna a dirigir Galceran per quart cop (després d’El mètode Grönholm, Carnaval i El crèdit). No s’ha modificat el text (un joc de rèpliques que entrellaça les paraules com el clàssic joc de paraules encadenades) i la modificació de l’espai, aporta un matís revelador. L’home es troba amb la seva companya en un teatre abandonat. La producció s’estrenarà el 4 de juliol i allargarà funcions fins al 6 d’agost. És previsible que el muntatge, produït per Bitò, tingui una notable gira la temporada vinent.

És una obra que, efectivament, no té respir. Perquè els personatges passen per tots els colors possibles de les emocions i transiten per l’engany, la traïció i, en definitiva, el maltractament i la violència en la parella. Galceran, lluny de fer cap denúncia o fer que els personatges defensin els seus posicionaments morals, defensa el teatre que parteix d’una bona història. En construir una situació extrema amb uns personatges complexos hi ha garantit un concepte que atraparà l’espectador, respira alleugerit Galceran.

Sergi Belbel era reticent a dirigir la peça perquè en recordava la mirada de l’anterior directora, Tamzin Townsend, i no pensava res que fos millorable. Si va accedir a l’encàrrec és perquè, com a dramaturg, reivindica també que les obres dels autors vius tinguin segones vides a Catalunya. Galceran calculava que en aquestes dues dècades s’han fet unes 60 produccions en uns 40 països diferents. El tema, doncs, segueix interessant i es continua fent però sembla que els dramaturgs només puguin estrenar les seves obres i mai puguin recuperar-ne d’altres que van tenir un notable impacte. Ara, l’obra la podrà veure un públic que s’ha aficionat al teatre en els últims 20 anys o els mateixos que recorden la primera producció per atrevir-se a comparar-les.

L’obra té força si la interpretació dels dos actors és creïble a escena. Els dos actors ja van coincidir fent dos personatges que eren parella a El test, estrenada fa un any i mig. Ara, aquesta parella és molt més turmentada. Perquè, segons Belbel, “des de la primera línia em vaig imaginar que el Ramon era un dramaturg”. I, certament, Galceran admet que la humanitat prefereix la ficció “perquè és on les coses tenen sentit; en la vida real, no en tenen”. Galceran, gran defensor de les comèdies insòlites inspirades en fets versemblants o reals, torna al món obscur del thriller.