Cultura

arqueologia

Descobreixen un tram de la muralla medieval de l’Areny

La troballa arqueològica ha aparegut arran de les obres d’un edifici del carrer Argenteria de Girona i s’ha protegit amb una intervenció arqueològica d’urgència

Fins ara se’n tenia constància documentada, però no física

Girona té nombrosos testimonis del seu passat medieval, una època de creixement en què el vell recinte emmurallat romà va quedar petit i la ciutat es va estendre cap als dos costats de l’Onyar. Un passat patrimonial que no deixa d’oferir sorpreses. L’última, arran d’unes obres de rehabilitació en un edifici del carrer de l’Argenteria que han posat al descobert un llenç de la part meridional de la muralla que encerclava la ciutat al segle XIV.

Una troballa que tothom qualifica d’“extraordinària”, atès que si bé es tenia constància documental d’aquest tram de mur baixmedieval a la zona del carrer de l’Argenteria –relatat en diferents llibres i plànols de l’època–, fins avui dia no se n’havia trobat cap constància física. L’arquitecta municipal Rosa Cànovas confessa que en els trenta anys que fa que treballa a l’Ajuntament “no havia vist res semblant”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, remarca: “És tracta d’una troballa extraordinària per a la ciutat, que ens dona més informació del nostre patrimoni i que pot ser una clau més que ens obrirà portes a nous coneixements i ens permetrà conèixer més aspectes sobre la nostra història.”

Com detallen Rosa Cànovas i el director dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya, Francesc Ten, la cronologia de la troballa arrenca quan es va detectar que arran de les obres de reformes d’un immoble del carrer de l’Argenteria –el número 23– havien sorgit amplades de mur fora del comú, de fins a 2,40 metres d’amplada, que només podien pertànyer a una muralla. Immediatament les dues institucions es van coordinar per valorar la descoberta i aturar les obres que havien deixat al descobert el que avui els especialistes del servei d’arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat a Girona confirmen que és part de la muralla medieval de la ciutat.

De la muralla a cases

Com detalla l’arqueòloga responsable de la intervenció preventiva, Maribel Fuertes, els fonaments de la muralla s’han trobat a una profunditat de 3,80 fins a 4,50 metres i s’estima que el mur tenia una alçada d’uns 12 metres aproximadament. És així com, explica Fuertes, els treballs d’excavació han permès saber que en aquest punt de la ciutat fa 600 anys –a principis del segle XV– la vida transcorria 3,70 metres per sota del nivell de circulació de l’actual Rambla. Pel que fa l’alçada de la muralla, assenyala que podria ser fins i tot superior, ja que a partir del segle XIX es van fer reformes importants a les cases de la Rambla i l’Argenteria i és difícil determinar el coronament del mur.

Entre altres aspectes que han sorgit d’aquesta intervenció, l’arqueòloga detalla que s’ha pogut saber que la primera gran modificació de l’espai va tenir lloc a mitjan segle XVI, amb la construcció de l’edifici actual. “En aquest moment, la muralla s’integrarà com a fons de l’habitatge i començarà el procés d’emmascarament de l’estructura, tot i que la muralla encara era visible des de la llera del riu”, especifica.

Més tard, ja al segle XIX, amb la reforma dels edificis de la Rambla i l’Argenteria, arribarien les grans modificacions de l’espai del mur: les cases de l’Onyar es van obrir al riu, amb la construcció de balconades i construcció de pisos superiors als edificis. A partir d’aleshores, la muralla, a cada intervenció, quedaria emmascarada a l’interior de l’habitatge fins a desaparèixer visualment i de forma integral al paisatge urbà.

Atès el gruix del mur, tampoc es descarta que aquest tram de fortificació formés part d’una torre defensiva, però tot indica que es tracta d’una part de la muralla reforçada a tocar d’una de les portes d’accés a la ciutat.

Visibilitat i més vestigis

Francesc Ten ha posat èmfasi en la importància d’actuar ara “per deixar visible en la mesura del possible el tram de muralla conservada a nivell de subsol i sòl, fer-la accessible i adequar l’obra per fer-la compatible amb els nous usos de l’espai, sense caure en actuacions com el fals històric”. Arran de la descoberta, alguns veïns dels immobles contigus han comunicat als tècnics i arqueòlegs que hi ha més vestigis de restes de la muralla de l’Areny. En aquest sentit, Ten declara que treballaran per buscar la fórmula per fer que la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona treballin conjuntament per tal de continuar descobrint aquests vestigis que permeten recuperar la història de la ciutat.

LES XIFRES

3,70
metres per sota el nivell de circulació de l’actual Rambla de Girona és on transcorria la vida fa 600 anys
12
metres és l’alçada aproximada que s’estima que tenia el mur de la muralla ja des del segle XV
10.000
habitants tenia la població de Girona al segle XV, quan es va convertir en la segona ciutat de Catalunya

Quan Pere el Cerimoniós va modificar la muralla

J.C.L

La troballa arqueològica que ahir es va fer pública permetrà recuperar un referent visual d’aquesta part de la muralla, que començaria a l’anomenada torre del Telègraf i s’acabaria a l’inici del carrer del Carme. En aquest punt la muralla resseguia l’Areny fins a trobar-se amb la muralla de les Ballesteries. El rei Pere III el Cerimoniós va ordenar tancar els burgs i els ravals de la ciutat amb la construcció d’una muralla per protegir Girona a la segona meitat del segle XIV. Els trams que ara es poden recórrer de la muralla a la ciutat són la part que s’ha mantingut al llarg dels anys d’aquesta mateixa construcció.

Durant el segle XIV, en època del rei Pere el Cerimoniós, el gran creixement de la ciutat va obligar a modificar la muralla. Per una banda, es va consolidar la muralla existent per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat (és el que s’anomena la Força Vella). Per una altra, es van començar a construir unes noves muralles per protegir tots els nuclis de població que havien anat sorgint fora de l’antic recinte. La nova fortalesa havia d’incloure: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l’Areny, Vilanova i el Mercadal. La nova muralla té dimensions i gruixos diferents segons les característiques del terreny i s’hi edifiquen diverses torres de plantes quadrades i circulars en llocs considerats estratègics. La construcció de la muralla del Mercadal no es va iniciar fins a la primera meitat del segle XV.

Forma part d’aquesta muralla el tram entre l’antic convent de Sant Domènec fins als jardins de la Infància, al costat de l’Onyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cobla global

girona
JORDI CERVERA
ESCRIPTOR

“La cuina demana molt temps, molta reflexió i una gran experiència”

badalona

Buit creatiu i existencial

Barcelona
Crònica

Art antivigilància

Un tast de...
‘Família’, Natalia Ginzburg

Ginzburg i la família

La nova Associació Balada del Sabater d’Ordis es presenta avui a Castelló

castelló d’empúries
Crítica
cinema

Actuació corprenedora

‘[REC]’ obre una nova sala 4DX de Filmax

L’anhel tan humà de comunicar-se

Barcelona