Cinema

cinema

exposició

Una exposició mostra el poder audiovisual de la llanterna màgica

‘Llum!’ s’inaugura avui al Museu del Cinema, una mostra que ensenya com el precinema del segle XIX i la cultura visual del segle XXI no estan tan allunyades

El cinema tal com el coneixem avui dia és a punt de complir 120 anys d’història. Tanmateix, si anem més enrere en el temps descobrirem que la llanterna màgica va ser l’aparell de comunicació visual anterior al cinema més popular, més creatiu, més versàtil i més durable: durant gairebé 250 anys, aquest projector d’imatges fixes o animades artificialment va meravellar els espectadors de tot el món.

Dotada d’un principi tècnic que, a grans trets, consistia en una caixa que contenia un focus lluminós amb unes lents que permetien projectar, en una pantalla situada en una sala a les fosques, imatges pintades o fixades en una placa de vidre. Un aparell que es va mantenir gairebé inalterable des que es va idear, al segle XVII, fins a finals del segle XIX, i que ha esdevingut el mitjà de comunicació visual que està en els fonaments de la realitat audiovisual.

Ara una exposició del Museu del Cinema , titulada Llum!, vol donar a conèixer què era la llanterna màgica, com eren els seus espectacles, i descobrir al visitant els punts de contacte inequívocs que hi ha entre aquest espectacle precinematogràfic amb la cultura visual del segle XXI, demostrant que conceptes actuals com ara el time lapse, els gifs o tècniques com ara el mapatge no són més que posades al dia de tècniques ja usades per aquells aparells ara considerats arqueològics.

La mostra, que s’inaugura avui (19 h) i es podrà visitar fins al 28 de gener, s’ha conformat a través d’una selecció d’uns 320 objectes originals, principalment una selecció de plaques de vidre (275) de llanternes màgiques (17) i gravats originals i altres objectes relacionats amb l’espectacle (28), moltes de les quals s’exposen per primera vegada en públic.

Les arrels, en el XIX

Jordi Pons, director del Museu del Cinema i un dels comissaris de la mostra juntament amb Montse Puigdevall, Daniel Pitarch i Ariadna Lorenzo, explica que “quan avui dia ens astorem davant d’un time lapse que ens mostra el pas del temps accelerat en un paisatge, estem vivint la mateixa fascinació que els espectadors d’aleshores per als dissolving views. Si la tecnologia digital ha portat a nous espectacles basats en la manipulació de vídeo en directe, com és el cas dels videojockeys, això és, en certa manera, un retorn a les arts dels llanternistes que, al contrari que en el cinema, projectaven i manipulaven les plaques en directe, i creaven cada cop un espectacle diferent”. Lluny de ser boutades aquests paral·lelismes no fan res més que refermar que la nostra cultura audiovisual té la seves arrels no només en el cinema i la televisió del segle XX, sinó en el segle XIX i en la llanterna com el seu mitjà més massiu.

Aquesta exposició, que s’ha pogut beneficiar de les col·leccions Tomàs Mallol i Francesc Junyent, i conté fins a quinze audiovisuals i un joc interactiu, ho demostra.

LA XIFRA

320
objectes originals, amb 275 plaques de vidre i 17 llanternes, formen part del contingut de l’exposició.

LA DATA

1659
Any de la primera descripció d’una llanterna màgica en les notes del científic holandès Christian Huygens.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA