Cultura

Crònica

Lletres

Catedral de cinc naus

Portet: “L’únic, defensar els tresors de Catalunya, la nostra mare, perquè de mare només en tenim una”

Amb la puntual impuntualitat habitual, comença a la sala Joan Corominas de l’Institut d’Estudis Catalans l’homenatge a una escriptora (i a una dona) imprescindible: Renada-Laura Portet. Pren la paraula Joandomènec Ros, president de l’IEC, donant la benvinguda als assistents i presentant l’homenatjada com una “persona amb molt de foc”. Al seu torn, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, afirma que el d’avui és un reconeixement merescut a una dona fantàstica que ha brillat en dues facetes, com a lingüista i com a escriptora, pel compromís amb la llengua i el país. En destaca la seva excepcional qualitat humana. Xavier Montoliu, també de l’ILC, deixa pas a Jaume Queralt. Diu que Portet, de tan gran com és, “representa una catedral amb quatre o cinc naus: és un talismà tossut, un foc follet creador tan polifacètic que provar de descriure-la suposa caricaturitzar-la”. Jean-Paul Escudero explica la importància cabdal que l’escriptora ha tingut en el món de l’onomàstica catalana amb treballs tan essencials com Els noms del lloc a Rosselló, on ofereix les seves lliçons magistrals. Carme Pagès, autora de l’assaig Renada-Laura Portet: la seva essència, fa cinc cèntims de l’obra poètica de l’autora nord-catalana, d’altíssim nivell. Obra que, conclou, “pot semblar visceral, però és filosòfica: escriu per parlar del secret, del silenci de les vides”.

Després d’unes paraules de Joan-Lluís Lluís –“Aquesta dona que sembla menuda i fràgil és una exhortació, una amonestació i una diatriba; és una tramuntana i com ella en necessitem moltes més”– i de la intervenció musical de Pere Figueres i de la lectura dels poemes de l’autora, entre d’altres, del poemari inèdit, N’Hom (Emboscall, 2017), clou l’acte una emocionada Renada-Laura Portet, enamorant tots els assistents amb els seus 90 anys carregats d’empenta i energia i amb la sincera calidesa de les seves paraules: “Encara em demano què he fet jo per rebre aquesta magnífica recompensa. L’únic, defensar els tresors de Catalunya, la nostra mare, perquè de mare només en tenim una, i sencera: Catalunya. La meva gent sempre deia: «Sem catalans i parlem català». Per això, ara, que estic tan desvalguda, en tinc prou amb asseure’m davant del teclat i començar a escriure en català per tornar-me a sentir bé.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crítica
música

Encant sonor

MARIA ÀNGELS BLASCO
DIRECTORA GENERAL DE CULTURA POPULAR I ASSOCIACIONISME CULTURAL

“A Catalunya la jota és un element de la tradició indiscutible”

barcelona

Més Elvis que mai

barcelona

L’Estat promet ara dotze milions d’euros per a l’Arxiu Històric de Girona

girona
dRAMA

Glenn Close, farta de ser ‘La buena esposa’

La muralla que reneix

Girona
Jaime Rosales
Director de cinema

“Hem de tornar al cinema la importància que tenia”

Sant Sebastià

La festa s’ha acabat

girona
Mirador

Macba, a la recerca del temps perdut