Els veïns globals

El Grec convoca els veïns globals del planeta per mirar de donar veu als que habitualment el Primer Món oblida. El nou director del festival, Cesc Casadesús, arrenca el viatge (que donarà la volta al món en el seu mandat dels pròxims anys) a la Grècia i el Mediterrani. La inauguració serà aquesta nit, però amb una coreografia de la companyia Dresden Frankfurt Dance Company, dirigida per Jacopo Godani. Aquesta companyia és un reflex que no existeixen fronteres (la formació alterna actuacions a les dues ciutats separades durant el període de la guerra freda a les dues Alemanyes) i amb un director que té una notable vinculació amb Barcelona. Del més local al més global. En el fons, el Grec, com totes les arts en general, s’interessen pel veí. Sigui la germana amb qui han quedat coses per dir-se (Un tret al cap, de Pau Miró); les companyes de classe que es retroben fatalment (EVA, amb T de Teatre i Julio Manrique); o amb les propostes d’artistes que indaguen sempre sobre l’altre. El concepte de veïnatge s’amplifica tridimensionalment.

La jerarquia desapareix. En aquest nou plantejament del Grec Festival es busquen fórmules per arribar al públic suggerint camins nous, que coincideixin amb tot tipus d’espectadors. Per primer cop, es munta un itinerari que inciti a repetir l’experiència. Sigui aprofitant la fresca de l’estiu a l’amfiteatre Grec o bé aventurant-se en les aventures vinculades a Grècia. Cadascú ha de construir el seu mapa de preferències. Evidentment, el Grec és l’oportunitat de veure espectacles de referència internacional com és el retorn de Complicité, amb membres de la Schaubühne de Berlín per fer una adaptació teatral de la novel·la Beware of pity (La impaciència del cor) de Stefan Zweig. O el retorn de James Thierrée a Barcelona, amb La grenouille avait raison. Vingut de Grècia, destaca The great tamer de Dimitris Papaioannou (abans que s’estreni a Avinyó) o el Clean city (en què es dona veu a dones de fer feina d’Atenes, una peça directa, aparentment, sense eufemismes).

Un altre dels indispensables és la versió que prepara Wadji Mouawad sobre Edip. L’èpica i la immigració també són elements clau per a un espectacle itinerant, de la companyia Kamchàtka, Fugit.

L’autor i director Pau Miró és un altre dels noms propis d’aquest Grec. Altra vegada amb Emma Vilarasau (Victòria, TNC, 2016) torna al Grec. Confronta unes germanes per reflexionar sobre l’ètica en l’àmbit del periodisme, i el paper que té en la societat, però també sobre els reptes i compromisos personals. Si Emma Vilarasau representa la periodista que ha estat acomiadada del mitjà de comunicació, Mar Ulldemolins és la dona que ha estat acomiadada injustament. Com és que no preocupa la contaminació periodística com podria ser la sanitària? Però més enllà d’un debat sobre l’ètica periodística, en realitat es planteja el mal que pot fer dins d’una família no explicar-se amb confiança. Imma Colomer és la tercera actriu en discòrdia, la que desajusta l’equilibri de poder dels dos personatges i que viu una relació d’amor/odi amb l’experiodista, la seva germana. L’obra es representa a la Beckett. Sí que s’ha estrenat (però al Quebec) Les vèritables aventures de don Quichotte de la Mancha, un projecte realitzat entre Sortie de Sécours i la companyia de titelles Pupulus Mordicus amb els de Gataro. Aquesta és la segona aventura catalanoquebequesa, que ja ha estat molt ben rebuda al Canadà.

Entrar als assaigs

També, fins i tot, es multipliquen les accions que busquen atraure el públic, com poden ser els assaigs oberts. Per exemple, dimarts, una vintena d’espectadors van assistir a un passi d’Aire, una coreografia ambiciosa de Miquel G. Font en la qual unirà una coral de Mataró, un film rodat amb els propis ballarins i un actor (Jaume Madaula) i una coreografia que va obrint-se a mesura que avancen les escenes. Aire s’inspira en testimonis reals que expliquen què hi ha després de la mort. Un món paral·lel, que expressen gent de totes les cultures i creences i que remet novament a un univers comú (el que tots els humans es reconeixen mortals). L’obra es podrà veure l’11 i 12 de juliol al Mercat de les Flors, però un grup d’espectadors ja va poder copsar les intencions del coreògraf per connectar amb l’obra i atrevir-se a conèixer el món de la dansa contemporània.