Cinema

Cinema

Viatge al costat fosc

Roser Aguilar estrena la seva segona pel·lícula, ‘Brava’, protagonitzada per Laia Marull en el personatge d’una dona que és víctima d’una agressió sexual al metro

“No és una pel·lícula complaent, no hi ha agafadors, et porta a un lloc incòmode”

Ja fa set anys que Roser Aguilar va debutar en el llargmetratge amb Lo mejor de mí, una pel·lícula amb una triomfant carrera pels festivals de cinema, on va recollir una vintena de premis. Després d’un parell de projectes que no van arribar a bon port, estrena la seva segona pel·lícula, Brava, que protagonitza Laia Marull.

Explica la cineasta a El Punt Avui que el projecte ve de fa temps: “Vaig començar a parir Brava el 2008 durant la promoció de Lo mejor de mí, era un projecte sobre com sobreviure al dolor; també volia fer el retrat d’un personatge que passa per un moment difícil, un moment de dol.” La protagonista de Brava és una dona amb una vida còmoda el món de la qual s’ensorra després de ser víctima d’una agressió sexual al metro. Però Aguilar assegura que no ha volgut fer una pel·lícula de tesi sobre la violència de gènere, “una reivindicació femenina ni una denúncia social”. “No estic fent campanya contra aquest problema, i en la meva idea inicial ni tan sols apareixia aquest tema, anava sobre una dona que es té per una persona íntegra però que presencia una agressió i que, per por, s’escapa. Després he vist on m’he ficat.”

Brava mostra també el contrast entre el món urbà i el rural des del moment en què el personatge de Laia Marull busca refugi al poble de l’Empordà on viu el seu pare (Emilio Gutiérrez Caba); però, “segons com estiguis tu, l’infern pot ser a qualsevol lloc, encara que sigui un entorn bucòlic. La protagonista no troba la pau enlloc i es va arrossegant cap a la foscor”.

Roser Aguilar és conscient que el film que ara estrena “no és complaent”. “Fins que l’he acabat no me n’he adonat. No hi ha agafadors, et porta a un lloc incòmode. La vida també ho és. Ja faré una altra pel·lícula que sigui més simpàtica, una comèdia romàntica; ara mateix em vindria molt de gust, després d’anys ficada en aquest projecte.”

Un personatge tan complex com el de Brava demanava una actriu que sostingués el pes durant tot el metratge. Aguilar reconeix: “Primer pensava en un personatge més jove, però vaig veure que Laia Marull el podia entendre perfectament i s’hi ha implicat molt emocionalment. Durant el rodatge ha estat com una germana, ha tingut molta complicitat i s’hi ha llançat de cap.”

Algun comentari ha comparat Brava amb Elle, de Paul Verhoeven, que també arrenca amb l’agressió sexual de què és víctima la protagonista, interpretada per Isabelle Huppert. Per la cineasta, les similituds acaben aquí: “A vegades apareixen dues o tres pel·lícules que tracten del mateix tema al mateix temps. Però no tenen res a veure; la protagonista d’Elle –en la meva opinió– és una psicòpata, i la de Brava és una dona que aparentment té una vida feliç i resolta però que no viu bé les seves emocions, s’assembla molt més a qualsevol de nosaltres.” Roser Aguilar, en canvi, no dubta a l’hora d’esmentar algunes pel·lícules que ha tingut com a referent, com Shame, de Steve McQueen, “molt ben rodada i molt ben interpretada però també molt incòmoda”. La directora també esmenta altres referents: “Código desconocido o Caché, de Michael Haneke, que m’agraden molt per aquest ambient hostil. També m’agrada molt Redención, de Paddy Considine, una pel·lícula molt dura però molt humana alhora, i El desierto rojo, de Michelangelo Antonioni, amb una heroïna desubicada. I soc molt fan de les pel·lícules d’Andrea Arnold, com Red Road.” En resum, ironitza la cineasta, el resultat és un film “ni molt indie ni superfàcil”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Brava

«Brava»

Gènere: Drama
Direcció: Roser Aguilar.
Intèrprets: Laia Marull, Bruno Todeschini, Emilio Gutiérrez Caba, Sergio Caballero, Francesc Orella.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA