Cultura

art & co

Pilar Parcerisas

Dadà al plat, per David Ymbernon

Ymbernon converteix l’àpat en un ritual poètic
EEn aquest artista hi ha una fascinació per les joguines, les coses petites i potser diríem també per col·leccionar records d’infància

‘Sopar’, la gran obra d’art

Cal ser artista per fer el que fa David Ymbernon, parent del poeta Carles Hac Mor, nascut a Igualada el 1972, i a qui sembla retre homenatge en cadascuna de les seves accions poètiques i culinàries. Perquè els àpats de cuina escènica que crea van més enllà d’aquelles experiències sinestèsiques que han volgut crear cuiners famosos per donar-se-les d’artistes.

He pogut assistir a un dels seus sopars a Meeatings 23, una experiència anomenada Latung La La i els setze comensals i tres persones de públic, nom que per ell mateix podria ser ja un títol d’una peça teatral de Joan Brossa: de la poesia escènica de l’oncle avi de l’avantguarda poètica catalana a la cuina escènica d’Ymbernon, ambientada de color taronja i que posa un menú degustació al plat fet pel cuiner sabadellenc Jordi Gabaldà, amenitzat pel músic Xavi Lloses. El plat, un quadern d’escola dedicat i amb pàgines de ratlles és ja la millor garantia de la poesia que s’escriurà durant aquest sopar. Un globus taronja, lligat a un rodet de fil, convida a l’hora de l’aperitiu a mirar enlaire i a oblidar la realitat prosaica d’un sopar qualsevol per enlairar-nos a una realitat onírica inesperada.

La màgia de les coses petites

Mentre transcorre el sopar sobre el quadern, arriben tasts de delicatessen del xef en una ouera i la taula esdevé plataforma escènica com si les seqüències de joguines que es mouen i transiten per la taula fossin un teatrí il·luminat per una llanterna màgica. I és que com diu Ymbernon, “tot el que he après ho he après al pati de l’escola”. En aquest artista hi ha una fascinació per les joguines, les coses petites i potser diríem també per col·leccionar records d’infància, que sorgeixen en clau teatral, en fotografies i postals de records i en aquells objectes que ja ens han abandonat en els espais domèstics, com les puntes al coixí. Ell mateix s’ha creat la pròpia mitologia: “De petit s’intoxicà en beure una poció que preparava acuradament: en un vas posava oli, dentifrici, vinagre, sal, pintura i Avecrem.”

Com un màgic cerimoniós, Ymbernon converteix l’àpat en un ritual poètic, com una exposició viva i en moviment, travessant la taula amb vaixells o camions de joguina, que narren seqüències de poesia escènica en miniatura, tot cercant l’obra d’art total, en què entrin en joc els cinc sentits.

Alt voltatge poètic

La negació de la convenció i la intimitat i dimensió artesana en què es concep i produeix l’aparell escènic no té res a veure amb els grans espectacles audiovisuals d’altres experiències culinàries. Al contrari, diríem que n’és la negació i d’aquí l’alt voltatge poètic i dadaista que té. No només perquè el nen d’Ymbernon es digui Dadà i entri en escena, o perquè la seva nena porti per nom Daida, que també compta, sinó pel sentit anticonvencional i performàtic d’aquest ritual culinari que ha exportat a tot Europa en rulot, com un circ itinerant, per després convertir tot un pis de l’Eixample en la casa Ymbernon, espai escènic de vida i convivència familiar, amb la inestimable col·laboració d’Elisabet Augé, que posa tota la família al servei d’un objectiu màgic, artístic i poètic.

Latung La La i els setze comensals no és una acció per promoure cap restaurant, ni és un espectacle de masses, encara que molts hotels i turistes de Barcelona, si ho coneguessin, farien cua per poder gaudir d’aquesta experiència única, artística i culinària, o per encarregar-la com a festa particular a casa seva, en comptes dels avorrits còctels i càterings de la majoria de festes a peu dret. No, aquí cal asseure’s com en un teatre per veure passar des del teu plat fins a l’altra banda de la taula un circ itinerant que David Ymbernon i la seva nissaga, més el cuiner i el músic, ofereixen a un públic sensible una experiència singular i única. És un bon regal per a qualsevol moment que hom es plantegi ser una mica més feliç.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Còmic
Xavier Roca / Jaume vidal

“M’agradaria saber dibuixar”

Francisco Ibañez creu que la clau del seu èxit, i el que és més difícil d’aconseguir per un autor de còmic, és escriure una bona història. “De dibuixants n’hi han molts de bons, però d’autors...

 
L’APUNT

Autopista al cel

 
Conxita Oliver. situació crítica
Jaume vidal

“La crítica té un paper bàsic de mediador”

 
Pawn Gang
GRUP DE TRAP EN CATALÀ

“Parlem d’allò que el rock & roll ha parlat tota la vida”

BARCELONA
 
Cultura

El festival Neu! s’amplia a tres dies, en tres espais diferents

saLT / GIRONA
 
novetat
guillem vidal

Quan Bob Dylan es va fer cristià

 

Paisatges i rostres

barcelona
 

Un ‘tel·lúric’ i brillant Roger Mas obre el Càntut

cassà de la selva
 
JOAN SALARICH
DTOR. FESTIVAL BBVA DE CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLÓ

“Optem per primar el documental”

torelló