Cultura
Les Galeries Dalmau, a internet
L’Arxiu de Girona crea un web sobre el fons de la històrica galeria barcelonina, part de la col·lecció Santos Torroella
Al manresà Josep Dalmau i Rafel (1867-1937) se’l coneix per la seva tasca de promoció de l’art modern i la introducció de l’avantguarda a Catalunya. Les Galeries Dalmau, que va fundar l’any 1906 i va gestionar fins al 1930, any en què es va cessar l’activitat, van ser focus de rellevància per a l’art d’avantguarda a Barcelona i, per extensió, a Catalunya. Per copsar la transcendència del marxant, és qui va donar a conèixer l’obra de Miró i Dalí en una època en què el noucentisme encara era l’art imperant. I per les seves sales van exposar-hi artistes com Picasso, Picabia i Juan Gris, per esmentar només alguns dels més coneguts.
Ara, arran de l’adquisició l’any 2014 del fons artístic Santos Torroella, l’Ajuntament de Girona va rebre paral·lelament en donació l’Arxiu i Biblioteca Rafael i Maria Teresa Santos Torroella (un fons documental format per més de 30.000 documents d’arxiu i referències bibliogràfiques) per part dels hereus de Maria Teresa Bermejo. I entre la ingent documentació de l’arxiu, s’hi troba el fons documental de les Galeries Dalmau de Barcelona, que va ser adquirit pel crític d’art Santos Torroella, conscient de la rellevància del material documentat. Un fons cobejat per moltes institucions catalanes, ja que constitueix un testimoni imprescindible per entendre el context artístic barceloní, però també mundial, de les primeres dècades del segle XX.
Web en tres idiomes
Tanmateix, lluny de tancar-lo en un calaix, l’Arxiu Municipal de Girona no només s’ha encarregat d’organitzar, catalogar i digitalitzar el fons documental sinó de difondre’l a través d’un recurs web específic , en català, castellà i anglès, des del qual es pot accedir a tota la informació. Aquest catàleg en línia facilita l’accés a tots els documents del fons –en total, 803 registres–, entre els quals predominen els documents textuals, tot i que també hi ha fotografies i altres documents gràfics. Destaca especialment la correspondència entre Josep Dalmau i els artistes amb qui va treballar, així com els catàlegs i invitacions de les exposicions realitzades, en alguns casos amb els preus de les obres detallats. En menor mesura també hi ha documentació de gestió de les galeries, retalls de premsa, escrits referits a les galeries i crítiques d’algunes de les exposicions celebrades. Es pot apreciar com els catàlegs de les exposicions celebrades “evidencien el paper clau de les Galeries Dalmau a l’hora d’introduir i difondre a Catalunya els nous corrents artístics i per promoure a l’exterior l’obra d’artistes catalans que van assolir renom internacional”, tal com subratlla Joan Boadas, director de l’arxiu gironí.
Sobre el fet de fer-lo tan accessible, Boadas té clar que la gestió del patrimoni al segle que vivim disposa de noves eines i una de les funcions públiques és “fer difusió de tot el coneixement, posar a l’abast de tothom aquest ric material per a l’ús personal i la recerca”. Una llicència de Creative Commons garanteix que si es fa un ús comercial de la documentació s’han de pagar unes tarifes estipulades.
El màxim responsable del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (Sgdap) també remarca que el fons de les Galeries Dalmau formarà part del relat expositiu que es faci a la Casa Pastors, on es desplegarà una selecció de la col·lecció Santos Torroella en el marc del futur museu d’art modern i contemporani de Girona. “S’està treballant perquè bona part del fons contextualitzi, i per tant, enriqueixi de contingut, les peces i obres exposades a la futura exposició permanent”, avança Boadas. De les Galeries Dalmau també va sortir una de les obres d’art més valuoses de la col·lecció Santos Torroella: Diana (1922), del dadaista Francis Picabia, del qual també es conserva la revista 391, publicada entre el 1917 el 1924.
L’Arxiu i Biblioteca Rafael i Maria Teresa Santos Torroella conté també documentació de la IX Triennal de Milà, de l’editorial Cobalto, de l’escola Altamira i de les trobades de poetes catalans i castellans, a més de l’arxiu personal de Rafael Santos Torroella i Maite Bermejo. L’Arxiu Municipal anirà digitalitzant i difonent en línia tot aquest material.
“La difusió del fons de les Galeries Dalmau, amb accés lliure, gratuït i universal, és una bona mostra de com es treballa des del món local amb vocació nacional i transcendència universal”, va dir l’alcaldessa, Marta Madrenas, per presentar aquesta iniciativa, un mes després que s’anunciés l’acord per impulsar el museu d’art modern i contemporani, amb dues seus –el Museu d’Art i la Casa Pastors–, la implicació de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, i la connexió amb el MNAC i el Macba.
Epicentre avantguardista
Josep Dalmau va ser un visionari, un aventurer de l’art modern que va apostar de manera arriscada per reunir a les seves sales d’exposició les avantguardes, és a dir, la innovació, trencant amb la tradició imperant, aleshores representada pel noucentisme. Ho plasmen els historiadors de l’art i es pot apreciar tot fent un repàs a les exposicions que es van mostrar a les seves galeries, l’emplaçament de les quals, sempre a Barcelona, va canviar al llarg de la seva trajectòria: carrer del Pi (1906-1911), carrer Portaferrissa (1911-1923), passeig de Gràcia (1923-1930).
El 1912, per exemple, van organitzar l’Exposició d’Art Cubista, que va dur a la Ciutat Comtal obres de Juan Gris, Marcel Duchamp i August Agero, sent una de les primeres exposicions d’aquest corrent. A més, les Galeries Dalmau també van impulsar exposicions d’art abstracte, tant col·lectives com individuals, i també la revista 391, de Francis Picabia. Aquest autèntic epicentre avantguardista fins i tot va exportar a l’exterior l’obra d’artistes catalans com ara Joan Miró –va promoure la seva primera exposició a París, el 1921– i Salvador Dalí.
