Cultura

cançó

guillem vidal

La construcció d’una consciència personal

Lídia Pujol deixa constància del camí vital recorregut en un doble CD: ‘Iter Luminis’

“L’amor no és només un plaer, sinó un treball”

Aquesta, segons ens adverteix de bon principi Lídia Pujol, “no és la història d’una cantant, sinó la d’una persona que vol ser persona i que, per ser-ho, ha d’estar en relació amb una comunitat”. Iter Luminis. Un camí orientat (“el disc amb més coratge que he fet a la meva vida”) deixa constància del “camí musical, artístic i experiencial” fet per l’artista barcelonina els últims set anys, en el qual hi juguen un paper fonamental els recitals que, entre el febrer del 2014 i el novembre de l’any passat, va fer en quaranta-dos espais sagrats d’arreu de Catalunya amb la voluntat de “representar artísticament el desig de la qualitat humana amb la implicació de la gent del territori”. “Són llocs petits, meravellosos i sovint desconeguts”, exposa Pujol, que d’un temps ençà viu a la Segarra. “Recordo, per exemple, el monestir de Sant Pere de Graudescales, al Solsonès, del segle X i envoltat d’unes muntanyes increïbles; o la torre de Vallferosa, a la Segarra, del segle VIII, 33 metres d’alçada i enmig de la solitud. L’impacte és absolut però, a banda de les pedres, també hi havia les persones, amb unes ganes immenses de compartir aquells espais.”

Iter Luminis neix de la voluntat, constant en tota la trajectòria de la cantant, de “preguntar-se quin sentit té tot plegat”. “Intento que tot allò que canto sigui en conseqüència amb les meves accions. A vegades se’m diu que m’he tornat molt religiosa, però ho soc en la mesura que la religió significa, per a mi, l’intent constant de ser persona”, afirma Pujol.

El disc, doble, consta de dues parts. La primera s’anomena La Cerimònia de la Llum i és una reinterpretació personal dels símbols de la pròpia cultura i religió, amb diversos fragments del Llibre Vermell de Montserrat i cançons de bressol –“que són les cançons que es canten en tota època, cultura i religió”– sefardites, gregues, àrabs i napolitanes. En la segona, Treballs i plaers d’amor, s’exposa aquest “camí de consciència” recorregut amb la certesa que l’amor “no és només un plaer sinó un treball”. “Això seria, una mica, allò que he aconseguit entendre: que l’amor és allò que ens fa sentir bé però que, sobretot, exigeix treballs i, a vegades, llanguiments, plors i sospirs. I això també és amor! Quan convides l’altre a estimar i, aquest altre, et diu que no. O quan reps i, en canvi, no pots donar. És joiós quan hi ha una reciprocitat, però cal tenir clar que, sobretot, és un miracle.”

És en aquest segon CD, nodrit també de paraules de Ramon Llull, Tarquinio Merula i Teresa de Jesús, on hi ha les dues cançons segurament més recognoscibles del treball: He mirat aquesta terra (Salvador Espriu, amb música de Raimon), que Pujol canta sempre en els recitals mirant de cara el públic (“per a mi la terra són les persones”) i País petit (Lluís Llach). “Té una lletra preciosa i precisa que agradarà sempre a totes les generacions”, assegura la cantant. “I m’agrada molt el solo de violí que en fa Mohamed Soulimane [Orquestra Àrab de Barcelona], la qual cosa m’ajuda a parlar del país que volem: integrador i obert a la diversitat.” Un tercer disc que incideix en les arrels, Camí d’Identitat, està disponible mitjançant la descàrrega digital que s’inclou en el CD.

ITER LUMINIS. UN CAMÍ ORIENTAT
Lídia Pujol
Discogràfica: Satélite K


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Així sonen els efectes especials de Joc de Trons

Vídeo de sons i efectes especials de la setena temporada (i per ara última emesa) de Joc de Trons. Ni música, ni diàlegs. En aquesta recopilació només s’escolten els sons de les escenes més transcendentals...

BARCELONA
 

En el centenari de Raimon Panikkar

barcelona
 

El crit del ‘Zombie’

BARCELONA
 

Nova odissea al CCCB

barcelona
 

‘Grans èxits’ de Ramis

Barcelona
 

Pep Camps exposa a Valvi records de viatges iniciàtics

girona
 

Joaquim Pijoan continua el seu viatge en el temps

santa cristina d’aro
 
Crítica
clàssica

Màgia orquestral

 

Restauren els gegants perses de la Bisbal

LA BISBAL D’EMPORDÀ