Cultura

la crònica

El valor dels petits

Al web d’ El Ressupó de Celrà, que organitza la promotora Brave Coast , s’anuncia el festival com a Petits concerts de prop. La fórmula es podria aplicar a altres propostes d’estiu de les comarques gironines, que es diferencien de les cites amb més pedigrí i recursos, amb valors com el caràcter familiar i l’accessibilitat a l’espectacle; aptes per a totes les butxaques. La idea és prendre la fresca, sopar, fer una cervesa, amb la música com a referent, no com a entreteniment. Sense protocols ni formalitats. Amb aquesta filosofia, s’inclouen, per exemple, el Festival Emergent , que va finalitzar fa una setmana. Un aparador d’arts escèniques concentrada i itinerant a la plaça del poble, que reivindica la cultura de carrer i pel carrer. També la Festa de Sant Llop de Miànigues , al municipi de Porqueres, sempre el primer diumenge de setembre, desprèn aires de festa major reactualitzada sense perdre les arrels i aglutina, en una mateixa era, els avis que treuen la cadira de vímet a la porta amb els joves més barbuts i més moderns. A l’era de Miànigues, s’hi ha escoltat Joan Colomo, Núria Graham, Sanjosex i Belda i Mazoni, que l’any passat va repassar en acústic les seves cançons més emblemàtiques. El record de Caputxeta a l’era va ressonar dijous en el concert que el músic de la Bisbal, sol i només amb la guitarra, però doblement poderós, va fer a la segona nit d’El Ressupó de Celrà. Pel format i pel context, el concert de Mazoni resultava proper. Perquè no hi pot faltar Apocalipsi now, A.I.L.O.D.I.U o Eufòria. “Sou un públic molt xerrador i poc aplaudidor”, va dir, amb un deix sorneguer, Jaume Pla. La resposta, esclatant des de la banda esquerra, on s’havien ajuntat els fidels; tot molt en família. La sobretaula sovint no és bona companyia per als músics.

La nit a la Fàbrica de Celrà, centre cívic i cultural, aglutinador de la vida social del poble, permet postals diferents dels festivals on toca la brisa marina. El trànsit dels trens nocturns, agradable a la vista i gens molest en el so, atorga caràcter popular a El Ressupó, la vuitena edició enguany. Peticions del públic, dos bisos i una frase –“Afinar és de covards”– manllevada d’algun altre local, d’alguna altra nit; Mazoni va presentar també cançons del nou disc, Carn, os i tot inclòs , amb delícies com Sol i meravelles com Mal, mel i mil i una nits. Mazoni s’engrandeix així; sense artificis.

Abans, Steven Munar havia sorprès, com a cantautor amb molta positivitat, però també amb la força d’una banda. L’atractiu de la descoberta és, certament, un dels valors immaterials d’aquests festivals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
PREMIS DE L’aCADÈMIA DEL cINEMA cATALÀ

‘Les distàncies’ agafa avantatge als Gaudí

Barcelona

Pemi Fortuny interpretarà dues cançons del nou disc dels Lax’n’Busto, ‘Polièdric’

Barcelona

L’Atlàntida, per a Lluís Pasqual

barcelona

La salut del llibre

barcelona

El sireni més vell

Girona

Xarxa de residències artístiques, al Ramon Llull

Barcelona

Relat d’un malson

BARCELONA

L’ocell tranquil alça el vol

Girona

La Xina oblida el seu passat

Girona