Cultura

la crònica

El valor dels petits

Al web d’ El Ressupó de Celrà, que organitza la promotora Brave Coast , s’anuncia el festival com a Petits concerts de prop. La fórmula es podria aplicar a altres propostes d’estiu de les comarques gironines, que es diferencien de les cites amb més pedigrí i recursos, amb valors com el caràcter familiar i l’accessibilitat a l’espectacle; aptes per a totes les butxaques. La idea és prendre la fresca, sopar, fer una cervesa, amb la música com a referent, no com a entreteniment. Sense protocols ni formalitats. Amb aquesta filosofia, s’inclouen, per exemple, el Festival Emergent , que va finalitzar fa una setmana. Un aparador d’arts escèniques concentrada i itinerant a la plaça del poble, que reivindica la cultura de carrer i pel carrer. També la Festa de Sant Llop de Miànigues , al municipi de Porqueres, sempre el primer diumenge de setembre, desprèn aires de festa major reactualitzada sense perdre les arrels i aglutina, en una mateixa era, els avis que treuen la cadira de vímet a la porta amb els joves més barbuts i més moderns. A l’era de Miànigues, s’hi ha escoltat Joan Colomo, Núria Graham, Sanjosex i Belda i Mazoni, que l’any passat va repassar en acústic les seves cançons més emblemàtiques. El record de Caputxeta a l’era va ressonar dijous en el concert que el músic de la Bisbal, sol i només amb la guitarra, però doblement poderós, va fer a la segona nit d’El Ressupó de Celrà. Pel format i pel context, el concert de Mazoni resultava proper. Perquè no hi pot faltar Apocalipsi now, A.I.L.O.D.I.U o Eufòria. “Sou un públic molt xerrador i poc aplaudidor”, va dir, amb un deix sorneguer, Jaume Pla. La resposta, esclatant des de la banda esquerra, on s’havien ajuntat els fidels; tot molt en família. La sobretaula sovint no és bona companyia per als músics.

La nit a la Fàbrica de Celrà, centre cívic i cultural, aglutinador de la vida social del poble, permet postals diferents dels festivals on toca la brisa marina. El trànsit dels trens nocturns, agradable a la vista i gens molest en el so, atorga caràcter popular a El Ressupó, la vuitena edició enguany. Peticions del públic, dos bisos i una frase –“Afinar és de covards”– manllevada d’algun altre local, d’alguna altra nit; Mazoni va presentar també cançons del nou disc, Carn, os i tot inclòs , amb delícies com Sol i meravelles com Mal, mel i mil i una nits. Mazoni s’engrandeix així; sense artificis.

Abans, Steven Munar havia sorprès, com a cantautor amb molta positivitat, però també amb la força d’una banda. L’atractiu de la descoberta és, certament, un dels valors immaterials d’aquests festivals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gran mestra d’organistes

El cicle Els Orgues de Catalunya porta avui Montserrat Torrent a la catedral

girona
 
Crònica
Xavier Castillón

Sense por de jugar-se la pell

Peralada
 

Una gran nit de màgia i il·lusió

santa Cristina d’aro
 
Crònica

‘Groove’ imparable

Dtor. Escola Música Moderna Girona
 

Marc Torrent exposa a l’Alfolí de la Sal

l’escala
 

Cap Roig, el gran somni d’Antonio José

 
Crítica
teatre

Enginyós equilibri musical d’emoció i comicitat

Barcelona
 
L’APUNT

L’agost és un mes mort teatralment?

 

‘Campeones’, ‘Handia’ i ‘Todos lo saben’, pel·lícules preseleccionades per representar Espanya als Oscar

Madrid