Cultura

la crònica

El valor dels petits

Al web d’ El Ressupó de Celrà, que organitza la promotora Brave Coast , s’anuncia el festival com a Petits concerts de prop. La fórmula es podria aplicar a altres propostes d’estiu de les comarques gironines, que es diferencien de les cites amb més pedigrí i recursos, amb valors com el caràcter familiar i l’accessibilitat a l’espectacle; aptes per a totes les butxaques. La idea és prendre la fresca, sopar, fer una cervesa, amb la música com a referent, no com a entreteniment. Sense protocols ni formalitats. Amb aquesta filosofia, s’inclouen, per exemple, el Festival Emergent , que va finalitzar fa una setmana. Un aparador d’arts escèniques concentrada i itinerant a la plaça del poble, que reivindica la cultura de carrer i pel carrer. També la Festa de Sant Llop de Miànigues , al municipi de Porqueres, sempre el primer diumenge de setembre, desprèn aires de festa major reactualitzada sense perdre les arrels i aglutina, en una mateixa era, els avis que treuen la cadira de vímet a la porta amb els joves més barbuts i més moderns. A l’era de Miànigues, s’hi ha escoltat Joan Colomo, Núria Graham, Sanjosex i Belda i Mazoni, que l’any passat va repassar en acústic les seves cançons més emblemàtiques. El record de Caputxeta a l’era va ressonar dijous en el concert que el músic de la Bisbal, sol i només amb la guitarra, però doblement poderós, va fer a la segona nit d’El Ressupó de Celrà. Pel format i pel context, el concert de Mazoni resultava proper. Perquè no hi pot faltar Apocalipsi now, A.I.L.O.D.I.U o Eufòria. “Sou un públic molt xerrador i poc aplaudidor”, va dir, amb un deix sorneguer, Jaume Pla. La resposta, esclatant des de la banda esquerra, on s’havien ajuntat els fidels; tot molt en família. La sobretaula sovint no és bona companyia per als músics.

La nit a la Fàbrica de Celrà, centre cívic i cultural, aglutinador de la vida social del poble, permet postals diferents dels festivals on toca la brisa marina. El trànsit dels trens nocturns, agradable a la vista i gens molest en el so, atorga caràcter popular a El Ressupó, la vuitena edició enguany. Peticions del públic, dos bisos i una frase –“Afinar és de covards”– manllevada d’algun altre local, d’alguna altra nit; Mazoni va presentar també cançons del nou disc, Carn, os i tot inclòs , amb delícies com Sol i meravelles com Mal, mel i mil i una nits. Mazoni s’engrandeix així; sense artificis.

Abans, Steven Munar havia sorprès, com a cantautor amb molta positivitat, però també amb la força d’una banda. L’atractiu de la descoberta és, certament, un dels valors immaterials d’aquests festivals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

L’origen de la Bruixa Avorrida

Roser Capdevila publica una autobiografia il·lustrada per a adults en què podem trobar alguns dels personatges de ficció que han sortit als seus contes

Barcelona
 
Mirador

La llibertat d’Albert Serra a Berlín

 
Cultura
circ

Un espectacle de gran altura

Girona
 
Comunicació

Les invitades incòmodes

Girona
 

Cinema divers

barcelona
 
Llibres
Memòria històrica

Les cartes de l’exiliat escalenc

L’escala
 

El moll de l’os de les cançons

BARCELONA
 
JORDI BILBENY
ESCRIPTOR, INVESTIGADOR I DIRECTOR DE L’INSTITUT NOVA HISTÒRIA

“Pensem que la història està adulterada i no per casualitat”

arenys de munt
 
NÚRIA BALLESTER
PRESIDENTA DE CASES ICÒNIQUES DE CATALUNYA

“Hem de convertir els museus en llocs que connecten amb la gent”

El Vendrell