cultura

Crònica

música

Nit de mags a la Porta Ferrada

En una vetllada de veritat artística, Camilo i el Tomate van demostrar perquè el seu duet ha estat tan fructífer

Dins una nit fresca, dos virtuosos van protagonitzar la segona jornada de la 55a edició de Porta Ferrada: l’estrella del jazz llatí Michel Camilo i Tomatito, guitarrista del mític Camarón de la Isla. Més enllà de rivalitats de solistes, tots dos músics van posar en directe molts dels temes dels tres discos fets en comú. La col·laboració es va iniciar l’any 2000 amb el celebrat Spain, que ha tingut continuació en dos treballs posteriors. S’han convertit en un duet imprescindible en la fusió entre el jazz de Nova York i el flamenc. Del primer treball van extreure el tercer tema, signat per l’andalús, A mi niño José, que, tal com va explicar Camilo, Tomatito el va escriure quan va néixer el seu fill, mentre gestaven el disc. Actualment, el noi és un reputat guitarrista del grup de son pare. Abans havien començat amb el Libertango d’Astor Piazzola i l’Our Spanish Love Song del gran Charlie Haden.

En una vetllada intimista i de veritat artística, Camilo i el Tomate van demostrar perquè el seu duet ha estat tan fructífer: el so era nítid i sovint els grills de la roca del port feien de percussionistes als solos dels dos artistes. Un altre dels protagonistes va ser Chick Corea, que va actuar ahir a Porta Ferrada. Del pianista nord-americà van triar tres temes, un de cada disc de la trilogia, començant per Armando’s rumba, interpretat amb força i convicció, seguint la petjada del tema anterior, Agua e vinho, que el compositor brasiler d’Egberto Gismonti havia compost per a guitarra i després adaptar per a piano solo. També va repetir Piazzola abans d’un tema vibrant de guitarrista gitano Django Reinhardt, entre ovacions del públic. Tot semblava una introducció per al moment culminant del concert, amb Cinema Paradiso d’Ennio Morricone i dos temes propis, About you del dominicà i La vacilona, demostració fefaent de talent i treball, que van tocar com dos àngels entremaliats. Així mateix, va sonar evanescent una gnossienne d’Erik Satie quan tothom ja estava fascinat i el silenci dels instruments permetia sentir el mar i el vent. La comunió entre natura i art conformava aquesta sensació de totalitat que desprenen dos músics junts, bellesa versemblant dins una jornada memorable per a la història del festival.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda