“En la bogeria potser sí que Dalí va penetrar una dona”

“Qui ho sap, si en un moment de bogeria Dalí va ser capaç de penetrar una dona. A mi em costa de creure, però... potser sí que es va produir aquest miracle! Dalí era un tipus tan rar i sexualment tan complicat que ves a saber.” El gran biògraf de l’artista, Ian Gibson, té dubtes. No descarta del tot que Dalí pugui ser el pare de la vident Pilar Abel, la dona que està fent trontollar tot l’univers dalinià. Gibson inclòs, i això que ell és dels que més han contribuït a crear l’imaginari de la vida personal de l’artista amb una idea recurrent: la repugnància que sentia Dalí per les dones.

“Jo no tanco la porta a la possibilitat de la seva paternitat i per això no estic en contra que agafin mostres del seu ADN. Per fi sabrem la veritat. No és tan greu exhumar el seu cadàver, ens ho hem d’agafar amb humor perquè ell estaria encantat, ho trobaria un acte magníficament surrealista!”, exclama Gibson a aquest diari dies abans que, si res ho impedeix, s’activi l’operació per obrir la tomba. Dijous és el dia D.

Gibson vol saber la veritat encara que contradigui les seves tesis. “El galerista Carlos Lozano, que el coneixia molt bé, em va dir que Dalí no suportava que el toqués ningú, excepte Gala. Lozano era un habitual de les orgies que el pintor organitzava a Portlligat i mai el va veure participar-hi: només mirava.”

“Dalí era feliç mirant”, subratlla un altre bon estudiós seu, Víctor Fernández, molt més taxatiu que el reputat hispanista: “No hi ha cap possibilitat que Pilar Abel sigui filla de Dalí.” “Dalí no tenia cap interès en el sexe femení des de l’època de la Residencia de Estudiantes. Pepín Bello m’explicava que sortien de nit a prostíbuls i que Dalí no els acompanyava mai.” Fernández també va entrevistar Carlos Lozano un mes abans que morís, i aquest li va revelar la condició “d’homosexual reprimit” de Dalí. D’una altra conversa amb un conegut artista català que havia format part dels cercles del geni empordanès als anys setanta, es va quedar amb una anècdota: Dalí va convidar una colla d’amics a passar la nit en una casa de barrets. “En un moment donat, va treure el bastó per fer una penetració i va etzibar: “És que jo soc impotent!”

Fernández té un argumentari extens per desmuntar la suposada relació de l’artista amb la mare de Pilar Abel. “Dalí va ser una persona de fidelitat extrema a Gala, cosa que d’ella no es pot dir.” A més, tenia un trauma “per culpa del seu pare, que quan estudiava dret a Barcelona va contraure una malaltia de transmissió sexual. A la casa familiar de Figueres, hi havia sempre un llibre obert amb gravats de les lesions que produïen aquestes malalties.”

Però, en tot cas, Fernández convida a escodrinyar les seves pintures, plenes de pistes sobre la seva sexualitat. El gran masturbador i Cenicitas, per posar dos exemples ben clars. “A Dalí li agradaven els tipus andrògins i detestava els pits de les dones. Que va tenir relacions sexuals amb Gala? Una i només per provar-ho.”

Pànic a les vagines

“Dalí tenia aversió al contacte físic i especialment a les vagines. Tècnicament és possible, sí, però de probabilitat que aquesta dona sigui filla de Dalí no n’hi ha cap. És com si em preguntessis: Messi pot fitxar pel Sabadell? Poder, és clar que pot, però no hi ha cap possibilitat que passi”, insisteix Ricard Mas. Per a aquest historiador de l’art, “a Pilar Abel algú li ha explicat un conte i ella ha decidit creure-se’l o utilitzar-lo, perquè té més a guanyar que a perdre”. “És grotesc, però no per ella sinó pel jutge que s’ho ha empassat. Ordenar l’aixecament del seu cadàver tan frescament sense cap evidència és de bojos”, apunta Mas, en un punt en què coincideix amb Fernández: “S’està fent molt mal a la imatge de Dalí, però quan es demostri que no té raó ningú li reclamarà res a aquesta dona.”

“Amb Dalí t’ho pots esperar tot. És certament molt estrany que tingués relacions coitals amb una minyona, però una de les gràcies de Dalí és que mai deixa de sorprendre, és tan radicalment transgressor que pot arribar a transgredir els seus propis costums”, assenyala Efrem Gordillo, de la generació més jove d’estudiosos de Dalí. “A Antoni Pitxot li va confessar que no era tan impotent com la gent es pensava”, apunta. Com Gibson, Gordillo desdramatitza l’exhumació del cos. “Això de sortir de la tomba és molt dalinià. I ser pare després de trenta anys mort, també!”

Un altre especialista que tampoc posa la mà al foc per res d’aquest conflicte és Joan Maria Minguet, molt crític amb determinats garants del coneixement de Dalí. “Quan surt la notícia que una dona al·lega una paternitat oculta per part d’un famós, generalment l’opinió pública es posa a favor seu. En canvi, en aquest cas, s’ha fet escarni d’aquesta dona. I jo em pregunto per què. Vull pensar que si un jutge fa aixecar un cadàver per agafar mostres d’ADN hi deu haver algun indici de credibilitat”, emfasitza Minguet, per raonar tot seguit: “No deu ser que massa gent s’ha cregut la teoria del Dalí impotent, asexual, homosexual o simplement pervers? Això és una simple especulació d’un seguit d’analistes (Santos Torroella, Ian Gibson...) sense cap base certa, ningú d’ells va estar mai al llit amb Dalí i no sabien si trempava o no trempava. Una mica de seriositat: interpretar l’obra de Dalí a partir de la seva vida privada, sense conèixer-la de debò, és una ximpleria.”

Minguet conclou que en tot aquest afer es podrien xafar molts ulls de poll. “Si aquesta senyora tingués raó i fos filla de Dalí, hi hauria uns quants llibres que s’haurien de descatalogar immediatament. I repartir fortunes en drets, que això és el que deu fer tremolar més d’un.”