Èxit absolut del gran concert d’homenatge a Llach, a Verges

Una peça de referència de la cançó protesta, L’Estaca, que el músic, poeta i polític Lluís Llach va compondre el 1968, va ser l’emotiu i èpic, en part, colofó final del concert L’Empordà canta a Lluís Llach, que ahir a la nit es va celebrar a la plaça Major de Verges. Més de deu artistes sobre l’escenari envoltant el cantautor, davant de 1.000 persones de públic, van fer recordar el que representa aquesta peça com a símbol de qualsevol lluita per la llibertat. A més van fer més que, evidentment l’estimació de l’Empordà per Llach.

Prèviament a convidar Llach a l’escenari, la periodista Mònica Terribas va llegir el poema També per tu, de Miquel Martí i Pol: “També per tu que ara converteixes/ l’orgull subtil en pietat/ tu que no entens que encara hi hagi/ gent que demana llibertat”, diu Martí i Pol en aquesta delicada poesia més vigent que mai. Fruit de la unió dels dos artistes cal recordar el treball Un pont de mar blava.

L’inici de l’acte va ser també un altre moment emotiu amb la projecció d’un documental de les darreres hores de l’últim concert de Llach, a Verges. Un treball dirigit per Lluís Danés sota la producció d’Andreas Claus.

Una gran nit a Verges

Verges, poble d’on és fill Llach, va ser l’escenari perfecte per una gala emotiva i simbòlica. En l’aspecte institucional, a banda d’alcaldes i regidors, hi van ser presents el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Lluís Puig, de Cultura, i Dolors Bassa, de Treball, Afers Socials i Famílies. Però els grans protagonistes, sense cap mena de dubte, van ser les peces d’aquest autor, la seva figura asseguda a la fila zero del seu poble, les persones que l’envoltaven per fer-li costat i els artistes que li van cantar. Tot embolcallat per més sorpreses, com ara l’actuació de Borja Penalba –excompany músic de Llach–, i Mireia Vives, que van interpretar Si arribeu que van seguir, també fora de programa, amb Cèlia Pallí, que va interpretar Roda, i Sara Terraza, amb la delicada A força de nits.

La nit, doncs, va ser una oportunitat per repassar peces d’aquest autor que va iniciar professionalment la seva activitat el 1965. Totes aquestes peces, però, interpretades per artistes de l’Empordà. El concert, dirigit per Pau Guillamet, Guillamino, el va iniciar In Crescendo, que va interpretar País petit i va versionar El cant dels ocells, una cançó tradicional. Penyora i Cant de l’enyor, a càrrec de Les Vox, va ser seguida per Miquel Abras amb la seva versió d’Amor particular. Neus Mar va aportar Núvol blanc, i Joanjo Bosk, I si canto trist, amb una transició cap a Júlia i Jordi Molina, que van tocar Una finestra al mar.

Josep Tero va tocar A la taverna del mar. que ja havia enregistrat en el CD que  PICAP va editar en homenatge a Llach l’any 2007. Víctor Branch, Rosa Pou i Jofre Bardagí van tocar Aprendre, La Gallineta i Que tinguem sort, respectivament. El concert també va servir perquè cada artista interpretés una peça del seu repertori, fet que va donar més dimensió a la creació artística.

El periodista i novel·lista Martí Gironell va fer de mestre de cerimònies d’un homenatge que es va plantejar per contribuir al treball de la Fundació Lluís Llach, creada el 2011 i que, ara mateix, té dos projecte en marxa al Senegal. El concert va tenir una banda excepcional formada per Toni Molina (bateria), Gerard Cantero (baix), Aleix Cansell (piano) i Emili Bosch (guitarra).