Sinca: “Necessitem més gent que faci el «Cendrós»”

La gent recorda l’aftershave Floïd. El que ja potser no sap és que rere les ampolletes de la popular loció que va marcar més d’una generació hi ha la història de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986), empresari, mecenes i catalanista al qual un llibre ara intenta restar part de l’anonimat, saldant així un deute històric.

El cavaller Floïd (Proa) s’ha traduït amb un èxit de vendes a l’altura del personatge, i el seu autor, el periodista i escriptor Genís Sinca, el va presentar ahir a la Fundació Valvi, tot descobrint i ressaltant facetes poc o mal conegudes de Cendrós que recull aquesta voluminosa biografia. Sis-centes pàgines concebudes durant cinc anys d’investigació, proporcionals a la dimensió del protagonista, una figura polièdrica que va destacar com a mecenes i activista cultural a l’ombra del franquisme.

Entre altres, Sinca destaca el paper d’aquells empresaris que com J.B. Cendrós es van implicar i van contribuir tant a establir “una Normalitat”. Normalitat, subratlla, en el sentit de publicar en català –des de traduir les novel·les de James Bond al català fins a publicar en plena dictadura Henry Miller–, fundar amb altres empresaris Òmnium Cultural el 1960 i finançar l’Institut d’Estudis Catalans, Edicions Proa o l’Editorial Aymà i promovent el premi Sant Jordi i la Nit de Santa Llúcia. “Necessitem més gent que faci el Cendrós”, va sentenciar Sinca.

Sobre la pregunta que es fa tothom, per què ens ha restat Cendrós com una figura tan desconeguda, Sinca creu que es deu a dos factors: d’una banda, “l’enveja, típica d’un país petit com el nostre, sumada als molts enemics que tenia i, és clar, al franquisme”; i, de l’altra, “la nostra generació, incapaç de ser prou crítics, de rascar prou, d’anar sense complexos com sí que van fer personatges valents com Cendrós”.

Una exposició, Cendrós, un empresari d’acció! –que es pot visitar fins a l’11 de setembre a l’antic Hospital de Sant Feliu de Guíxols–, i un documental que s’està gestant contribuiran a atorgar la dimensió que requereix el personatge, van coincidir a dir aquells que ahir van intervenir en la presentació del llibre: Ricard Planas, director de Bonart; Francesc Ten, director dels Serveis Territorials, i Sergi Font, president d’Òmnium. El moment més emotiu de l’acte va ser quan Montserrat Pumarola, vídua de Francesc Ferrer, va entregar a la filla del protagonista, Laura Cendrós, un tros de la senyera que la Guàrdia Urbana va arrencar de la casa familiar de Sant Feliu de Guíxols ara fa cinquanta anys.