El geni surt de la tomba

Els dies d’incertesa per si es podria o no exhumar Dalí, finalment van acabar ahir. L’ordre judicial provinent de Madrid que obligava a exhumar-lo es va complir. L’expectació va ser màxima a la plaça Gala i Salvador Dalí. No podia ser d’una altra manera. Treien de la tomba una de les personalitats artístiques més importants dels darrers anys. Vint minuts després que toquessin les vuit del vespre, la comitiva judicial, formada pel forense adscrit al jutjat d’instrucció número 8 de Figueres, la directora de l’Institut de Medicina Legal de Girona, Anna Figueres, una tercera forense i un tècnic d’auxili van ser escortats des dels jutjats de Figueres pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres, fins que van entrar per la porta principal del Teatre Museu Dalí. No van esquivar les càmeres de la premsa ni dels centenars de curiosos que es van aplegar allà. També hi van entrar el doctor Narcís Bardalet, que ho va fer acompanyat de l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip. A les portes del museu, Bardalet, el doctor que va embalsamar Dalí el 1989, va assegurar que tenia una barreja de sentiments, entre tristor i expectació per aquest moment històric, però que s’havia de respectar la decisió judicial. També hi va ser l’exalcalde de Figueres Marià Lorca, que va explicar que “Dalí volia que parlessin d’ell, tant bé com malament”, va reconèixer. En tot cas també va afirmar que tenia uns sentiments contraposats en ser conscient que el traurien de la seva tomba: “Me l’estimava molt, i ell també m’estimava, i em sap greu que s’estigui passant aquest moment”, va dir.

Les tasques d’exhumació es presumien molt llargues. Fins a tres hores, com a mínim. I és que no només hi intervenia la comitiva judicial, sinó també obrers que es van encarregar de muntar una grua amb una bastida per aixecar la llosa d’una tona i mitja que hi ha sobre el taüt de zenc on descansa Salvador Dalí. Tot això va passar sota la cúpula de vidre. El moment estava tan zelosament guardat que fins i tot es va encarregar que instal·lessin un tendal sobre on reposa el geni pintor perquè absolutament ningú, ni tan sols drons que poguessin sobrevolar el teatre museu, poguessin captar el moment des de la gran cúpula de vidre del sostre. A l’escenari, tan sols uns pocs privilegiats es van posar sota aquest tendal. Concretament, els tècnics forenses i la lletrada de l’administració de justícia, que van fer ús de totes les mesures d’asèpsia i protecció per a la correcta manipulació de les restes mortals. Ho van fer a tres quarts de deu de la nit, quan es va treure el fèretre de l’interior de la tomba.