cultura

Un so que no deixa indiferent

La Banda Municipal de Barcelona sedueix el públic holandès en la seva primera gira després de noranta anys

Instruments a les finestres, banderoles onejant a les astes de les cases unifamiliars i enjardinades... Tot Kerkraven –un simpàtic poble holandès de quaranta mil habitants a tocar de Maastricht– s’engalana cada quatre anys per celebrar el gran esdeveniment cultural de l’estiu: el World Music Contest (WMC), el principal festival europeu destinat al món de les bandes. Poca broma: fins a 250 bandes desfilen durant un mes procedents dels cinc continents i, per primer cop, aquest any, hi participava la Banda Municipal de Barcelona, convidada especial fora de concurs.

“El festival gaudeix d’una gran reputació i és l’oportunitat de donar a conèixer la qualitat artística de la banda: és un repte motivador”, explicava dijous el mestre Salvador Brotons, el director musical, anant cap a Kerkrade. I en cartell, un programa cent per cent català: Joan Lamote de Grignon, Eduard Toldrà (la sardana Empúries), Joaquim Serra i Corominas, Manuel Oltra i també Brotons, la seva magnífica Simfonia núm. 6 Concisa, que ell mateix defineix com a “música pura”. “Portem música nostra, no americana o Beethoven, i com que el grup incorpora instruments propis de la cobla –la tenora, el tible i el flabiol–, aconseguim un so específic que impressiona moltíssim el públic; és una música que té força i entitat.”

La riquesa tímbrica de la Banda, formada per una seixantena de músics, va cavalcar brillant i punyent per a un públic holandès que, a banda de formatges i tulipes, també és gran coneixedor en la matèria. La seva tradició musical bandística es remunta en el temps, i actualment els compositors per a banda més afamats són holandesos, com ara Jan Cober, que ha dirigit la de Barcelona en diverses ocasions i tornarà per Nadal: “La Banda de Barcelona és de les més famoses d’Europa... i del món!, gràcies a la seva sonoritat especial i la seva obertura a nous repertoris.”

“Vaig venir al Festival de Kerkrade fa quasi trenta anys, quan en tenia 12, i ara em fa il·lusió tornar-hi com a professional”, somreia Natàlia Zanón, una dels disset clarinets de la BMB. “Aleshores vaig venir amb la banda de Bugarra, a València, i vam guanyar el certamen dos anys. No cal dir que per a nosaltres és un estímul perquè sortim del que estem acostumats. A Holanda hi ha molt nivell i es pot dir que estem al rovell de l’ou.”

“Fado mit sardana”

Amb aquest lema es presentava el concert dels catalans, que van actuar després de la banda portuguesa, guanyadora en la darrera edició. Salvador Brotons va mostrar al públic la sonoritat de cadascun dels instruments catalans davant l’entusiasme dels espectadors, que van deixar anar un “Oooh!” d’horror i sorpresa quan van saber per la presentadora que feia noranta anys que la Banda no sortia de gira.

Efectivament, l’única vegada que va sortir a l’estranger va ser a Frankfurt, el 1927, gràcies a una invitació del mateix Richard Strauss. Creada el 1886 i d’alguna forma arraconada a la creació de l’OBC, la Banda va estar a punt de desaparèixer fa pocs anys per culpa de la crisi i la desídia institucional. Aquesta gira, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, suposa ara un nou impuls en la seva trajectòria ascendent.

La cita professional

L’endemà, divendres, la Banda va viatjar cap a Utrecht, on va actuar al Tivoli Vredenburg dins la Wasbe Conference, una trobada professional del sector de caràcter biennal. Aquí la Banda va interpretar un programa ampliat amb temes d’Agustí Borgunyó i Xavier Montsalvatge. La formació barcelonina va repetir l’èxit de la nit anterior i va poder desplegar tota la seva potència sonora en un auditori de millor acústica. De nou, aplaudiments a dojo i el públic (prop de 150 persones) es va posar dempeus per mostrar la seva admiració. Un espectador xinès, per exemple, estava trasbalsat per la increïble semblança entre la tenora i l’instrument del seu país, la suona. “It’s amazing!

Entre el públic d’especialistes també hi havia el compositor holandès Johan de Meij, que ha dirigit la Banda en diverses ocasions i tornarà la propera temporada per dirigir un programa íntegre de les seves obres. “La Banda ha sonat fantàstica, i el mestre Brotons és un director inspirador; m’ha va agradat especialment la seva Sisena simfonia”. Meij toca en la Cobla d’Amsterdam des de fa anys i coneix bé el tible i la tenora. “Aquí se’ls fa estrany, però jo estic acostumat al seu so.”

Més visibilitat

“Tenim un públic fidel que ens ha donat suport fins i tot en èpoques dures, però es podria potenciar més, i per això cal voluntat política”, opina Rubén Zuriaga, bombardí de l’orquestra.

Actualment la Banda, que té temporada estable a L’Auditori, actua també en indrets públics –la plaça Reial, Sant Pau i, per la Mercè, a Nou Barris–, però té l’espina de poder oferir un concert a la platja, tal com ja fa l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

“Hi ha bon ambient entre nosaltres i això es nota en la feina que fem; tenim joves amb currículums impressionants i moltes ganes de tocar, a més que estem treballant amb els millors compositors del món. Ara el que volem és més visibilitat.”

“Hem d’intentar que aquesta gira no sigui un fet aïllat i continuar treballant per projectar internacionalment la Banda a l’exterior”, opina el director tècnic de la Banda Joan Xila, que ja té al cap el Festival del Fliscorno d’Oro a Itàlia i la cita del 2019 de la Wasbe a Tòquio. Sense oblidar la reivindicació d’afegir “simfònica” al nom, un epítet que donaria una altra volada i “dignificaria” l’orquestra de vents.

Garrigosa s’acomiada de L’Auditori

Els òrgans de govern del consorci de L’Auditori van acordar dilluns engegar un concurs per seleccionar un nou director de L’Auditori, en substitució de Joaquim Garrigosa, al càrrec des del 2012. A dos anys de la jubilació, descarta presentar-se al concurs i fa un balanç positiu dels seus cinc anys, malgrat que li ha tocat passar pel pitjor de la crisi: “Hem posat tota l’activitat que es feia sota un mateix paraigua, L’Auditori, i hem definit el que ha de ser l’OBC com a instrument, amb un repertori de la segona meitat del XIX fins als nostres dies; amb tot, cinc anys és poc per desenvolupar un projecte artístic.” Garrigosa remarca la necessitat de modernitzar l’estructura de l’OBC per millorar la seva qualitat artística i avança que aviat es convocarà la plaça de concertino i s’obrirà una borsa de treball. Ara per ara, hi ha 18 places vacants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol