‘Viva’ Roxy Music!

El 16 de juny del 1972, ara ha fet 45 anys, Roxy Music va publicar el seu primer disc, de títol homònim. Encara amb Brian Eno en les seves files, aquells Roxy Music del principi eren una esplèndida raresa dins del panorama del glam rock. De fet, a Bryan Ferry ja se’l veia poc còmode en aquell moment amb sabates de plataforma i els lluentons de l’ambigüitat sexual, així que aviat va adoptar una elegància més clàssica, tant en la música com en la vestimenta. Però en aquesta gira, que divendres el va portar al Festival Castell de Peralada, ha decidit celebrar els 45 anys d’aquell memorable debut recuperant-ne quatre temes, la trepidant Re-Make/Re-Model, amb els seus solos juganers, Ladytron i If There is Something, més el single Virginia Plain –no inclòs en la primera edició de l’àlbum–, que va tancar el repertori abans d’entrar en els bisos. De fet, més de la meitat dels 21 temes que Ferry i la seva competent banda de nou músics –entre ells, Chris Spedding, que ens va mostrar la seva àmplia col·lecció de guitarres– van interpretar en poc més d’una hora i mitja de concert eren cançons de Roxy Music, des de la inicial The Main Thing al bloc que van formar les esperades More Than This, Avalon i Love is the Drug. Però Ferry també sap reconèixer els seus deutes amb altres músics que l’han marcat profundament, des de Dylan –Simple Twist of Fate, amb harmònica inclosa– fins a Neil Young –Like a Hurricane–, The Velvet Underground –What Goes On– i John Lennon i la seva ja cèlebre revisió pòstuma de Jealous Guy, que va deixar per al final amb el seu xiulet ressonant en la nit de Peralada, abans de tancar definitivament amb un últim cop de glam elèctric: Editions Of You, de la collita del 73.

Així que Ferry, aquest gentleman de 71 anys que ja no ha de demostrar res i manté unes facultats vocals i una presència escènica impecables, va reduir la representació de la seva obra en solitari a mitja dotzena de temes –Slave to Love o Let’s Stick Together– en un concert superb, propi d’un dels grans.