Ferms amb Sixena

La Generalitat no té previst presentar avui el pla del trasllat de les 44 obres originàries del monestir de Sixena que custodia el Museu de Lleida. El jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca va fixar la data del 25 de juliol per conèixer tots els detalls del dispositiu per transportar els béns a Aragó. No s’ha fet cap preparatiu i, per tant, el pla no existeix.

El govern català dona pistes així del que segurament passarà el 31 de juliol, el dia que, teòricament, s’hauria d’efectuar el controvertit trasllat. Més aviat dona pistes del que no passarà. Si res canvia fins llavors, el conjunt d’objectes artístics no es mourà de lloc.

El sector cultural havia demanat fermesa a la Generalitat davant l’ofensiva dels polítics de la comunitat veïna per fer-se seu un patrimoni artístic comprat, restaurat, cuidat i difós històricament pel museu lleidatà. El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, no ha mostrat cap senyal d’afebliment –ben al contrari: al seu entorn el veuen molt segur– i es manté fidel a les tres raons principals que impedeixen la devolució de les obres: que la col·lecció del Museu de Lleida és un tot inseparable, que la llei del patrimoni cultural català no permet la fuga dels seus elements protegits fora del territori i que la sentència del jutjat d’Osca no és definitiva, ja que encara s’han de pronunciar l’Audiència –que acumula un retard insòlit de més de dos anys que ningú s’explica– i, en última instància, el Tribunal Suprem.

Aquest argumentari és exactament el mateix que va servir el 25 de juliol de l’any passat per aturar la marxa de les 44 peces del Museu de Lleida, i que van quedar blindades per un acord de govern que, òbviament, continua vigent. El 25 de juliol del 2016 va ser la primera data límit que va marcar la titular del jutjat d’Osca per al retorn dels béns reclamats per Aragó. De Lleida no va sortir res; de Barcelona, sí: 53 obres emmagatzemades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). En aquest cas, es tractava d’un conjunt poc valuós regulat per una normativa de protecció molt dèbil –tot i que la Junta de Museus, així com moltes altres veus del sector, també es va oposar a la seva marxa.

Els advocats de la Generalitat han presentat recurs contra els nous terminis tant de la notificació del pla del trasllat com de l’entrega de les obres. La magistrada no ha donat cap resposta; ho pot fer en qualsevol moment, però pot no fer-ho i els terminis seguiran sent els que són. A més, el conseller Puig també li ha enviat un missatge en què li demana més temps per poder estudiar tot el procés, sobre el qual ell, com a nou interlocutor, no té gaires coneixements.

El que sí que ha prosperat, de recurs, és el del Consorci del Museu de Lleida per poder-se personar com a part en el litigi i, per tant, per poder presentar nova documentació i noves proves que estan al seu poder i que esdevindrien clau per aclarir molts conceptes sobre l’adquisició de les obres. Fins ara, el tribunal de primera instància li havia negat tenir-hi veu, però l’Audiència ha canviat de parer. “Això obrirà un nou camp d’actuació que podria ser molt favorable per als interessos de Catalunya”, avisen fonts consultades per aquest mitjà. N’és una prova el fet que des d’Aragó estan fent tots els possibles per evitar-ho i ja han recorregut contra la decisió de l’Audiència.

La jutgessa, incòmoda

Què passarà a partir del 31 de juliol si finalment la Generalitat no lliura els objectes artístics? A curt termini, res, ja que l’agost és un mes inhàbil judicialment. El fet que la magistrada posés el darrer dia abans de marxar de vacances com a data per a l’entrega no és casual i permet fer una lectura interessant si es té en compte que ha tingut un any sencer per pressionar el govern català i no ho ha fet. “És obvi que no se sent còmoda i que no té ganes de fer segons què.” Parlant clar, no sembla que tingui ganes d’enviar la policia a requisar les obres, una intervenció extrema, inaudita en la història dels museus, que Aragó li està suplicant des de fa mesos, sense èxit.

Aquest punt de sensatesa de la magistrada és molt ben vist des de la part catalana. Des de l’aragonesa, desespera. A la comunitat veïna hi ha nervis i comportaments que delaten la seva posició en fals. Els responsables de la plataforma Sijena Sí han recriminat al govern d’Aragó que no hagi aprovat un pla director per gestionar el tresor artístic del monestir. Les precàries condicions en què estan exposant les 53 obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya són una prova de la seva manera de fer improvisada. De la falta de garanties bàsiques de conservació preventiva que amenaça aquest conjunt, també n’està al cas la jutgessa.

Però mentre que el decomís de les peces per part de les forces de seguretat és un escenari que ara per ara no es preveu, la magistrada sí que ha deixat clar que l’incompliment de les seves ordres tindrà conseqüències: enviarà a la via penal el delicte de desobediència a l’autoritat judicial en el qual considera que incorre el conseller de Cultura. Puig, avisa la jutgessa, podria ser condemnat a penes d’inhabilitació i multa.