Mig segle amb Corto

El juliol del 1967, ara fa 50 anys, a les pàgines de la revista argentina de còmics Sgt. Kirk apareixia la historieta La batalla del mar salado, signada per Hugo Pratt, autor també del personatge que donava nom a la publicació. Potser en aquell moment podia semblar una historieta d’aventures més, però a les primeres vinyetes es trobava un detall que donaria, en un futur, lluentor al mitjà: la primera aparició de Corto Maltès.

No va ser una presentació massa afalagadora per a un seductor com el mariner maltès, fill d’una gitana sevillana i un llop de mar britànic. Corto es trobava a la deriva lligat a una balsa de troncs, i el vaixell que el rescatava del destí a què l’havien condemnat els seus mariners amotinats era capitanejat per Rasputín, un vell conegut del qual sabia que no podia refiar-se gens. Aquella aventura encara tenia un grafisme una mica tosc, que ràpidament es poliria per arribar a l’elegant sobrietat de l’estil de Pratt. Signats per Hugo Pratt van aparèixer dotze àlbums més un grapat d’històries curtes.

Aquella primera història la torna a reeditar Norma Editorial amb una edició numerada i limitada a 1.500 exemplars en un format de 22 X 41 centímetres, més gran que el format clàssic d’àlbum europeu. L’edició commemorativa dels 50 anys conté un nou pròleg acompanyat amb una sèrie d’il·lustracions d’Hugo Pratt. D’aquesta obra, el seu creador n’havia dit: “Hi trobo influències literàries de Conrad, London, Zane Grey, Kipling, Oesterheld i Ongaro.” És a dir, dels clàssics de la narrativa d’aventures. En aquestes obres, com en les aventures de Corto Maltès, hi apareixen conflictes personals i col·lectius derivats de l’ambició, l’enveja i la cobdícia, però també personatges que, com la creació de Pratt, amaguen un sentiment idealista sota una aparença que pretén ser la de una persona freda que només es mou pels seus interessos. Un dels passatges que defineixen millor el personatge el trobem precisament en una historieta que no protagonitza el mariner de Malta. En l’obra Els escorpins del desert té lloc una conversa que desvela l’última cosa que se’n va saber: Corto va vendre armes a la Guerra Civil espanyola; això sí, al bàndol republicà.

En aquesta primera aventura es troba a la Melanèsia, al Pacífic, mar que creuarà força vegades. L’atractiu de la sèrie és que no hi para quiet, el món no és prou gran per a l’aventurer: L’Argentina, a ritme de tango; la glaçada Sibèria, els deserts africans, el misteri de les terres cèltiques, la Venècia cabalística. No hi ha port on no hagi atracat. I està clar, a cada port, un amor. Les dones, en les aventures de Corto Maltès, tenen un paper de màximes protagonistes. Són dones atractives i fortes. Dones amb personalitats molts singulars que sovint tiren enrere Corto, que sempre troba un motiu per tornar a embarcar-se i salpar cap a una nova aventura. El sedentarisme no és el seu fort, i una relació massa estable el podria fer embarrancar.

L’obra d’Hugo Pratt va aconseguir que els nens que llegien històries d’aventures de menuts poguessin créixer i trobar el mateix plaer de la lectura, però en clau molt més adulta. Corto Maltès és el Tintín per a adults. Nascut en un llogarret prop de Rimini, el dibuixant es considerava venecià. Part de la infància la va passar a Etiòpia i, en diferents etapes, a l’Argentina. Havia visitat força vegades Catalunya. Era un bon vivant que apreciava la nostra cuina. Amb motiu de la primera aparició de Corto Maltès en català, ho va celebrar. “M’agrada perquè darrere la llengua hi ha una cultura pròpia.”