Puccini i la tragèdia japonesa
Joan Anton Rechi és el director artístic del muntatge de ‘Madama Butterfly’ que s’estrena a Peralada
La producció, protagonitzada per Ermonela Jaho, s’emmarca en la Segona Guerra Mundial
El to de tragèdia i la contemporaneïtat són algunes característiques del muntatge de l’òpera Madama Butterfly, de Puccini, que el Festival Castell de Peralada estrenarà el 7 d’agost. El mateix Festival ha coproduït conjuntament amb la Deutsche Oper Am Rheim aquesta òpera, de la qual hi haurà una segona funció el dia 9.
El director artístic d’aquest muntatge és Joan Anton Rechi, que reconeix que hi té “un component sentimental”: “Allà vaig sentir el cuc de l’òpera per primera vegada. Així que em produeix orgull, satisfacció i molts nervis.”
Rechi explica que ha vist molts muntatges de Madama Butterfly i que en aquest cas ha intentat fer “una cosa important”: “Sovint es munta com un drama o un melodrama, però segons Puccini es tracta d’una tragèdia japonesa. És una òpera italiana plena de foc i sang, molt emocional, i vaig pensar treure-la de la confortabilitat de la casa japonesa on normalment s’ambienta.”
La majoria dels muntatges de Madama Butterfly estan fets “o d’una manera molt preciosista o molt trencadora, vinculada al turisme sexual”, diu Rechi, que hi afegeix: “Vaig investigar si es podia fer d’una altra manera i vaig decidir situar tot el primer acte al consolat nord-americà, un context on la protagonista és més vulnerable.” D’altra banda, aquest muntatge trasllada l’acció al voltant de la Segona Guerra Mundial i dels bombardejos d’Hiroshima i Nagasaki, “per portar la tragèdia de Madama Butterfly no només a tots els personatges sinó a tot un poble”.
La soprano d’origen albanès Ermonela Jaho interpreta Madama Butterfly després d’haver interpretat recentment altres produccions de l’obra de Puccini; aquesta, però, “és la més sincera”, diu. “És molt realista, tot cobra sentit i genera emocions completament noves. És una història que parla sobre sentiments humans que són universals. Jo vinc d’una Albània en la qual es van viure situacions similars a les que s’expliquen”.
El baríton Carlos Álvarez interpreta Sharpless, cònsol dels Estats Units a Nagasaki, i ironitza dient que “ser cònsol nord-americà avui dia no és fàcil”. Álvarez hi afegeix: “Al món de l’òpera tenim la sort que de les obres se’n poden fer lectures i poden ser revisitades des d’una òptica que resulti més propera.”
