Cultura

Municipal

Front comú per salvar Sant Jeroni

L’Ajuntament de Badalona estudiarà la compra del monestir i anuncia l’inici dels tràmits per elaborar el pla director

Òmnium Cultural proposa l’impuls d’un pacte global per protegir l’edifici emblemàtic d’estil gòtic

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, pot passar a ser un bé públic si fructifiquen les intencions expressades per tots els grups municipals de l’Ajuntament de la ciutat, que en l’últim ple van subscriure una declaració institucional en què es conjuraven per protegir aquesta joia del gòtic català, que és també un dels elements més valuosos del patrimoni badaloní.

La possible venda del monestir havia fet encendre els senyals d’alerta la setmana passada. Els propietaris de la part més important del monestir, els hereus de Francesca Güell, havien publicat un anunci immobiliari que explicitava la voluntat de vendre el recinte, qualificat com a bé cultural d’interès nacional l’any 2014.

Usos restringits

De fet, ja fa temps que els propietaris de la part del monestir on hi ha els elements patrimonials més valuosos, com ara el claustre gòtic, intenten arribar a un acord per vendre’l. La transacció no ha prosperat per les restriccions en els possibles usos del conjunt, protegit pel seu interès històric i artístic, i pel fet que la propietat està dividida entre vint-i-cinc hereus entre besnets i altres familiars de Francesca Güell, filla del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, que va adquirir-lo l’any 1947. Un cop va transcendir públicament la publicació de l’anunci immobiliari, els mateixos propietaris el van retirar.

Una tercera part de Sant Jeroni de la Murtra està en mans d’un altre propietari, la Fundació Climent Mur, que fins ara no ha mostrat interès per vendre les seves propietats, que inclouen els camps de conreu de l’entorn de la finca on aquesta primavera va arrencar el projecte de recuperació de la vinya del monestir. La fundació és també l’encarregada de regir l’àmbit de repòs religiós i cultural que porta el nom de Francesca Güell i que acull persones que s’hostatgen a les vuit cel·les que hi ha habilitades al monestir.

Buscar complicitats

Els moviments dels hereus de Francesca Güell van provocar una primera reacció de la societat civil badalonina. Òmnium Cultural va reclamar públicament la implicació de les administracions per convertir Sant Jeroni en un bé públic. El president d’Òmnium Cultural al Barcelonès nord, Jordi Ballesteros, remarcava la importància del conjunt per a Badalona, una ciutat que ha anat perdent una part del seu patrimoni al llarg dels anys fruit de diferents operacions immobiliàries i del poc interès públic per preservar edificis històrics. “De Sant Jeroni només n’hi ha un, cal garantir que no el perdrem”, assegurava Ballesteros. Per això, l’entitat va fer públic un comunicat en què proposava la creació d’un pacte que agrupi el màxim d’institucions, entitats i persones amb la finalitat de reforçar la salvaguarda d’un element insigne de la ciutat i el seu entorn més immediat, la vall de Betlem, al bell mig de la serralada de Marina.

Des d’Òmnium coincideixen amb l’Ajuntament en la necessitat d’elaborar el pla director de l’equipament, que ha de diagnosticar l’estat de l’edifici i les millores necessàries i limitar-ne els possibles usos. Tot i que hi ha recursos públics per redactar el pla, s’està pendent que els propietaris donin l’autorització perquè els tècnics hi puguin entrar. L’Ajuntament s’ha compromès aquesta setmana a iniciar els tràmits necessaris per poder-lo desenvolupar.

El regidor de Badalona Habitable, Oriol Lladó, reconeix que han parlat tres cops amb els propietaris, tot i que en aquestes converses no s’ha abordat la possibilitat de comprar el monestir, una operació que remarca que el consistori està disposat a estudiar fer amb altres administracions. Tot i això, el regidor aclareix que el patrimoni no corre perill. “No permetrem cap canvi de planejament que el perjudiqui”, remarca Lladó.

Els Amics de Sant Jeroni de la Murtra són l’entitat que coneix de més a prop la realitat del monestir. Es tracta d’un grup de persones que treballen per garantir la preservació del conjunt arquitectònic i que en els últims temps han aconseguit aplegar recursos públics i privats per a la restauració del refectori, la consolidació de l’absis de l’antiga església i d’alguns trams del claustre, i per a l’erradicació d’una plaga de tèrmits que comprometia greument les estructures de fusta del conjunt. Els voluntaris també s’ocupen de la recuperació de la biblioteca del monestir, que té 25.000 volums, molts dels quals arribats a través de donacions de particulars. Arran de l’anunci de venda del conjunt, aquesta entitat reitera la seva voluntat de col·laborar per continuar potenciant els usos religiosos i culturals de l’edifici.

LES FRASES

El monestir no corre perill perquè no permetrem cap canvi de planejament que el perjudiqui
Oriol Lladó
regidor de badalona habitable
De Sant Jeroni només n’hi ha un, cal garantir que no el perdrem
Jordi Ballesteros
President d’Òmnium cultural al Barcelonès nord

El camp de golf que va naufragar

La intenció de vendre el monestir no és nova. Una part dels propietaris mai han amagat el seu interès per treure un rendiment econòmic de la finca. L’intent més sonat va ser el 1991, quan inversors japonesos estaven interessats a comprar els terrenys de la vall de Betlem, amb el monestir inclòs, per desenvolupar un camp de golf de 60 hectàrees i construir un hotel de cinc estrelles que havia de convertir la zona en un pol d’atracció de turistes d’alt nivell adquisitiu. Finalment, la pressió popular exercida per diferents entitats ecologistes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet va fer descartar el projecte l’any 1992. El juliol del 1996 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada de Marina i el monestir i el seu entorn, majoritàriament en mans privades, hi van quedar englobats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Apujant el llistó

barcelona

Veu valenta fins a la cançó final

BARCELONA
Àlex Susanna
ESCRIPTOR, CRÍTIC D'ART I GESTOR CULTURAL. NOU DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FUNDACIÓ VILA CASAS.

“No tenim una visió sectària de l’art català”

barcelona

‘Bonart’ celebra els seus vint anys d’art

barcelona

Desacomplexats

palafrugell

El millor circ xinès, per Nadal

girona

Inventar-se el futur

barcelona

Edgar Massegú obre la seva casa museu

sarrià de ter
música

El Houston Ballet i Joan Kaufmann, a Peralada