Cultura

Cultura

Una nit amb Gala

Els discos i altres petits detalls d’intimitat real ajuden a entendre millor la complexa personalitat de Gala

Durant una visita guiada nocturna al Castell Gala Dalí de Púbol, que aquest estiu estrena l’opció crepuscular –l’hora ideal per endinsar-se en el refugi en vida i, finalment, el mausoleu de Gala–, em paro a mirar els discos que escoltava la senyora del castell, endreçats en un petit bagul amb tapa de vidre: vinils i cintes magnetofòniques –cartutxos de 8 pistes– amb òperes de Wagner (Parsifal, El oro del Rhin dirigida per Karajan, Las Walkirias; poso els títols tal com apareixien a les edicions espanyoles de l’època) i Verdi (Falstaff), la música que Stravinsky va compondre per al ballet Petrouchka, la Passio Secundum Lucam de Penderecki, els Concerti Grossi de Corelli gravats per I Musici, un Greatest Hits [sic] de Rimski-Kórsakov...

Wagner també apareix representat en forma de 14 petits bustos de ceràmica al voltant de la font que hi ha a l’exuberant jardí i tot el castell, per dins i per fora, recull nombroses mostres del geni de Dalí com a decoradorde la torre d’ivori que va ser Púbol per a la seva musa solitària, inclosos diversos trompe-l’œil com ara una porta falsa o la pintura d’uns radiadors que amaga... uns radiadors. Però són els discos, les fotos, els objectes de tocador i altres petits detalls d’intimitat real els que ajuden a entendre millor la complexa personalitat de Gala: una dona forta i sensible alhora, moderna i independent però també religiosa amb un punt de superstició. Amb Dalí va formar una parella desconcertant per a la majoria dels seus contemporanis, per una independència mútua –amb altres parelles eventuals i cadascú a casa seva– que, en realitat, amagava una dependència absoluta entre les dues peces d’aquest binomi únic, en el qual Gala donava seguretat a l’artista perquè es dediqués només a crear. És sabut que Dalí només visitava Púbol per invitació expressa de Gala –fins i tot van fer imprimir unes targetes per formalitzar les visites–, però tot plegat formava part, en realitat, d’un joc d’amor cortès entre el cavaller i la seva dama, en el context idoni d’un castell medieval empordanès, que va substituir la promesa inicial de Dalí a Gala –una vil·la a la Toscana– i que, a partir del 1969, es va reformar, mantenint expressament el seu aspecte exterior una mica ruïnós perquè la gent pensés que estava abandonat.

“Aquest és el més fetitxista dels tres centres i aquí hi ha implícita una reivindicació de Gala, perquè aquest és el lloc on més es nota la seva ànima. A més, volem capgirar la percepció de Púbol com un espai de decadència i malaltia després de la mort de Gala i de l’incendi que va destruir el dormitori de Dalí el 1984, perquè aquí també va haver-hi molta passió i ganes de viure”, afirma la directora dels tres museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Montse Aguer, per presentar les visites nocturnes que, per primer any, es fan al castell de Púbol fins al 2 de setembre –de 8 a 10 del vespre, per a grups de 20 persones per nit, amb reserva prèvia –, seguint l’exemple del Teatre-Museu Dalí de Figueres, on l’horari nocturn d’estiu ja és una tradició. La visita a Púbol, que permet veure també en una sala ben condicionada els vestits de Gala al costat dels originals d’alguns dibuixos i pintures de Dalí reproduïts en altres estances, acaba amb una copa de cava al jardí, al costat del Cadillac que la va traslladar, ja morta, des de Portlligat per ser enterrada a Púbol, el 1982, al costat d’una altra tomba que Dalí va concebre inicialment per a ell i que continua buida.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CRISTINA CERVIÀ
ACTRIU I DIRECTORA DE TEATRE. ESTRENA A TEMPORADA ALTA ‘ELS DIES QUE VINDRAN’ AMB LA COMPANYIA LA SUECA

“Als actors tocar fons i el dolor ens serveixen de material”

L’actriu, que acumula 33 anys dalt dels escenaris, comença a sentir-se més còmoda dirigint, tot i que la proximitat amb el públic li agrada molt

“Hi ha tant de mite sobre què vol dir ser actriu i què és el món del teatre, que m’agrada ensenyar-ho”

GIRONA
 
Colson Whitehead
Escriptor nord americà

“No es coneix la història”

Barcelona
 
Art

Entre poètica i política

Girona
 

La Penyora dedica l’11è Festival Pepe Sales a l’enigma d’Elena Garro

Girona
 

El jardí nocturn de Xavier

barcelona
 

Un inici ‘in blue’

barcelona
 

La vida cultural de Girona, protagonista a la cadena Arte

Girona
 
Crítica
teatre

Exhibició de talent

 
Pròxim capítol: 28. La porta de l’exili (Coll de Lli, La Vajol)

El darrer combat del Tigre

AMER