Mor Jesús Tuson

El lingüista valencià Jesús Tuson, que durant quaranta anys va ser professor de lingüística a la Universitat de Barcelona, va morir, ahir, als 77 anys. A més de la seva llarga tasca universitària al departament de lingüística de la UB, de què va ser fundador, Tuson va ser mestre d’una gran quantitat de filòlegs que han reconegut l’amenitat i el rigor de les seves classes, però, a més, era conegut pel gran públic per haver escrit nombrosos llibres de divulgació sobre el llenguatge i la comunicació humanes, de què un dels més coneguts va ser Mal de llengües. Tuson també era autor de manuals de lingüística.

Tuson, que estava jubilat de la universitat des del 2009, va ser un dels primers casos d’assagista en català que va tenir un considerable èxit de vendes, gràcies a l’estil divulgatiu i lleuger dels seus llibres, sense renunciar al rigor científic. Era un enamorat del llenguatge i la comunicació, fenomen a què s’apropava amb una lupa gairebé antropològica. Deia, entusiasmat, que els humans “som l’única espècie animal que pot dir mentides, a més de fer metàfores, inventar ficcions o escriure literatura”.

Va ser a finals dels anys vuitanta i al llarg de tota la dècada dels noranta quan el lingüista va començar a publicar els seus assajos divulgatius: El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988), Històries naturals de la paraula (1998) o Com és que ens entenem (1999).

L’estil àgil i amè dels seus llibres va ampliar el públic dels seus assajos més enllà dels especialistes i dels seus alumnes i exalumnes, i van tenir un considerable sortida comercial. El seu primer gran èxit va ser Mal de llengües, publicat per Empúries i que tractava sobre els prejudicis lingüístics i que, en pocs anys, va arribar a vorejar la xifra de 100.000 exemplars, que és molt per a un llibre sobre lingüística.

Posteriorment, Tuson va publicar Una imatge no val més que mil paraules (2001), en què estripava diversos estereotips sobre les llengües com, per exemple, que les llengües amb més parlants són més útils o que en algunes llengües no es pot parlar de coses abstractes. Després van venir Patrimoni natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008), i Paraules en la corda fluixa (2009).

El lingüista valencià estava molt preocupat davant el perill imminent que algunes llengües puguessin desaparèixer en pocs anys. Ho explicava en el seu últim llibre publicat, Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to), del 2011. Segons ell, de les 6.000 llengües vives al món, mig miler estan en perill en mort.

Per Tuson, que era moderadament optimista respecte de la situació del català, la desaparició d’una llengua era com una mutilació de la humanitat. “Els humans només ens salvarem si conservem la pluralitat lingüística”, deia.

Jesús Tuson serà enterrat avui a les dotze del migdia al tanatori Ronda de Dalt de Barcelona.