Cultura

La crònica

Ferreiro en plenitud

Ramon Mirabet va començar el dia del seu aniversari fent un acústic en un veler, fondejant Cadaqués, i el va acabar cantant, a duo, la meravellosa El equilibrio es imposible amb Iván Ferreiro en la nit més íntima del Festival de Cap Roig . Bon regal d’aniversari per al cantant de Sitges, que, forjat musicalment al carrer, va sortir a l’aparador arran del seu èxit en un concurs de televisió de talents a França i que ara, en banda, fa una gira amb un cançoner bàsicament format per americana i una veu gastada de blues –Iván Ferreiro el va presentar com un paio amb veuarra de negre– però del qual sobresurten cançons essencialment pop, com ara Those little things, amb tornades fàcilment contagioses, i perfecta banda sonora de l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu passat. Ramon Mirabet té estrella i la fa brillar. Es va veure dilluns a la nit a Calella de Palafrugell, en un concert de so impecable en què el públic va vibrar amb els èxits d’arrels folk com Home is where the heart is o Wake up, i aires de marching band amb Shake it just like that, però també amb un so caribeny i juganer amb For the lady.

El concert d’ Iván Ferreiro , pletòric, va ser entrar en una altra dimensió davant d’un auditori que anava minvant a mesura que el líder de Los Piratas (1989-2004) s’engrandia, en un escenari que es va acabar convertint en el menjador de casa per la proximitat i complicitat que es va crear en una plaça, a priori allunyada de la música independent que representa Iván Ferreiro. Però les aparences enganyen, i els de camisa blanca i espardenyes d’espart es convulsionaven com en un aquelarre indie al passadís principal, i a cor què vols cantaven El pensamiento circular. Entre cançó i cançó, un fan repetia al company de fila: “Ara vindrà El dormilón.”Es va fer esperar, però, perquè va arribar amb els bisos, la traca final amb Tunedo i diversos himnes generacionals Años 80 i Promesas que no valen nada. Iván Ferreiro, en mode gallec irònic, va reivindicar l’estil melindrós amb el qual se l’ha etiquetat per cançons de lírica afectada. I que així sigui! Un visca per temes com Extrema pobreza . Rebaixant la dolçor, la crítica política de Ciudadano A dirigida, ara, a les xarxes socials. Iván Ferreiro es va acompanyar de Ricky Falkner, d’Egon Soda; Pablo Novoa, ex-Golpes Bajos, i Emilio Saiz, a més del seu germà Amaro, una banda que va brillar musicalment amb moments tan excelsos com hipnòtics. La conquesta final va arribar amb la versió d’Insurrección de El Último de la Fila. Iván Ferreiro, als teclats, puntejant les notes i el Cap Roig més proper, en estat d’eufòria, cantant-la.

Publicat a

TONI CABERO
EMPRESARI D’ESPECTACLES

“A l’hora de treballar no hi ha clients petits ni grans”

“Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics hi havia un desig de fer canvis en la forma de presentar les coses, i es va obrir una escletxa professional per la qual vam entrar”

“La realitat és que si et presentes a un lloc i la teva adreça és Via Augusta de Barcelona no és el mateix que si és el carrer Paer Casanovas de Lleida, no és el mateix”

Lleida
 

Rècord d’espectadors al Porta Ferrada

sant feliu de guíxols
 

Adeu a Jerry Lewis

Barcelona
 

Gota en la tempesta

Londres
 

Margot, a la recerca de les ‘Noches de gloria’, a Madrid

girona
 
Mirador

Sibarita de la cultura

 

Sidillà invita a conèixer el bosc com un receptari per llepar-s’hi els dits

Girona
 

Mor l’artista Nati Mistral

Barcelona
 
Crítica
cinema

Caricatura d’un geni