Cultura

La crònica

Ferreiro en plenitud

Ramon Mirabet va començar el dia del seu aniversari fent un acústic en un veler, fondejant Cadaqués, i el va acabar cantant, a duo, la meravellosa El equilibrio es imposible amb Iván Ferreiro en la nit més íntima del Festival de Cap Roig . Bon regal d’aniversari per al cantant de Sitges, que, forjat musicalment al carrer, va sortir a l’aparador arran del seu èxit en un concurs de televisió de talents a França i que ara, en banda, fa una gira amb un cançoner bàsicament format per americana i una veu gastada de blues –Iván Ferreiro el va presentar com un paio amb veuarra de negre– però del qual sobresurten cançons essencialment pop, com ara Those little things, amb tornades fàcilment contagioses, i perfecta banda sonora de l’anunci d’Estrella Damm de l’estiu passat. Ramon Mirabet té estrella i la fa brillar. Es va veure dilluns a la nit a Calella de Palafrugell, en un concert de so impecable en què el públic va vibrar amb els èxits d’arrels folk com Home is where the heart is o Wake up, i aires de marching band amb Shake it just like that, però també amb un so caribeny i juganer amb For the lady.

El concert d’ Iván Ferreiro , pletòric, va ser entrar en una altra dimensió davant d’un auditori que anava minvant a mesura que el líder de Los Piratas (1989-2004) s’engrandia, en un escenari que es va acabar convertint en el menjador de casa per la proximitat i complicitat que es va crear en una plaça, a priori allunyada de la música independent que representa Iván Ferreiro. Però les aparences enganyen, i els de camisa blanca i espardenyes d’espart es convulsionaven com en un aquelarre indie al passadís principal, i a cor què vols cantaven El pensamiento circular. Entre cançó i cançó, un fan repetia al company de fila: “Ara vindrà El dormilón.”Es va fer esperar, però, perquè va arribar amb els bisos, la traca final amb Tunedo i diversos himnes generacionals Años 80 i Promesas que no valen nada. Iván Ferreiro, en mode gallec irònic, va reivindicar l’estil melindrós amb el qual se l’ha etiquetat per cançons de lírica afectada. I que així sigui! Un visca per temes com Extrema pobreza . Rebaixant la dolçor, la crítica política de Ciudadano A dirigida, ara, a les xarxes socials. Iván Ferreiro es va acompanyar de Ricky Falkner, d’Egon Soda; Pablo Novoa, ex-Golpes Bajos, i Emilio Saiz, a més del seu germà Amaro, una banda que va brillar musicalment amb moments tan excelsos com hipnòtics. La conquesta final va arribar amb la versió d’Insurrección de El Último de la Fila. Iván Ferreiro, als teclats, puntejant les notes i el Cap Roig més proper, en estat d’eufòria, cantant-la.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Espai Santa Caterina recorda la trajectòria de Joan B. Cendrós

Una exposició recorre la trajectòria del mecenes, activista i creador del Floïd

Girona
 

L’Acocollona’t 2017 torna als orígens

Girona
 

Més que il·lusió

Terrassa
 

En Jap dibuixa i denuncia la tragèdia dels refugiats

girona
 

Els clàssics, un far

barcelona
 

Benvinguda serenor

BARCELONA
 

La Fundació Miró ajorna l’exposició ‘Sumer’ per una vaga

barcelona
 

L’MD’A oferirà la consulta en línia de tot el seu fons

Girona
 
sant julià de ramis

Èxit de ‘Música per la llibertat’