Percepció i exaltació

Dissabte passat, el Festival de Jazz de l’Estartit va oferir un programa doble amb M.A.P i Ray Gelato & The Enforcers. M.A.P. són Marco Mezquida al piano, Ernesto Aurignac al saxo alt i Ramon Prats a la bateria. La jove formació va iniciar el concert amb unes introduccions en què el trio demostrava una vegada més la seva capacitat d’esprémer al màxim els sons dels seus instruments. Creaven tals ambientacions sonores que el públic quedava fascinat, fins al nivell que als seients només es podia respirar música. Durant l’hora aproximada de concert el grup va tocar diversos temes propis que es troben en el seu nou disc, M.A.P., peces repletes de solos de saxo, piano i bateria, diàlegs entre instruments i interpretacions d’una intensitat que desperten tot tipus d’emocions. Entre aquests temes cal destacar El sueño de Oniria i Conan cànon. El primer és una balada en què Marco Mezquida intervé amb un rol diferent i contrasta amb els altres temes; una peça en la qual les dinàmiques juguen un paper important i contraresten la sonoritat del Marco més free jazz amb el més clàssic. Conan cànon és un tema enèrgic i potent en què Ramon Prats fa que l’oient mogui el peu sense adonar-se’n i uneixi tot el públic per realitzar un viatge rítmic i harmònic amb el trio. Ernesto Aurignac ho complementava amb les seves frases i lliures improvisacions. Va ser una primera part en què el públic atent i els músics captivadors van proporcionar un bon ambient musical a la plaça de la Llevantina.

A continuació, Ray Gelato & The Enforcers va fer exaltar el festival amb els seus ritmes al més pur estil rock & roll i swing. La banda que acompanya el saxofonista britànic, anomenat “El padrí del swing”, inclou el català Martí Elias a la bateria, el serbi Ivan Kovacevic al contrabaix i l’austríac Gunther Kurmayr al piano. Tots quatre músics van demostrar el seu gran talent per transmetre la força de les seves cançons potents i engrescades. La seva energia –per alguna cosa el seu nou disc es titula Energy!– no va abandonar mai el públic ni els músics al llarg de tota l’actuació. Temes com ara The Barnyard boogie o Jack you’re dead, presents en el seu nou àlbum, juntament amb el gran carisma i humor de Ray Gelato van ser els detonants que van fer que la vetllada fos d’allò més festiva.