Cultura

Castells

El Pallars Sobirà fa pinya

Assistim al primer taller pràctic d’iniciació als castellers per aixecar la primera colla del Pallars

La creació d’una colla castellera és un dels projectes elegits pels joves en els pressupostos participatius

Hi ha un grup de pallaresos que fa setmanes que no para. Són els que van assistir al primer taller pràctic d’iniciació als castells, que va tenir lloc el dimarts passat a Sort. Van tenir les indicacions i consells dels Castellers de Lleida. “És un repte”, explica el cap de colla, Llorenç Llaberia. “És molt fàcil introduir algú al món casteller. Però ens trobem que la gran majoria no ha format part d’una colla i no en coneix el funcionament.” Cal començar a poc a poc i des de la base, mai tan ben dit: com es forma el nucli d’una estructura, com s’hi afegeix la pinya i quines són les funcions de cada membre. I quins han de ser els següents passos de la colla? La tècnica de Garantia Juvenil de l’Oficina Jove, Marta Naharro, ho té clar. “Primer, consolidar un grup motor format per la quinzena de pallaresos que abans ja han fet castells i que siguin ells els que vagin ensenyant-ne als altres . Després, trobar una periodicitat d’assajos”. Aquí arriba un dels primers reptes: evitar la temporalitat i que en els mesos d’hivern, quan no hi hagi tanta població al Pallars, es pugui disposar d’un nombre d’assistents prou alt per poder continuar assajant. “Tots som conscients d’això”, assegura Naharro, per això manifesta que en aquest sentit caldrà tenir “el compromís de tothom”.

Les primeres torres humanes

El silenci regna durant bona part de la trobada. Al principi, perquè la trentena d’assistents estan ben atents al que els Castellers de Lleida els poden explicar. Després, per la concentració. Només es trenca quan els membres que s’han enfilat a les espatlles dels altres toquen a terra. Llavors, esclata l’emoció.

Tothom sap que està fent història: s’estan construint les primeres torres humanes de la Colla Castellera del Sobirà. Poc a poc, el nivell va pujant. Es comença per un simple pilar –per mostrar com col·locar els peus en el moment d’enfilar-se– i qui hagués dit als assistents que acabarien formant part d’una torre de sis fins a terços.

Les colles castelleres no contemplen el tema de l’edat. És per això que un dels papers més importants de les estructures recauen en els més petits. Són ells els que s’hauran d’enfilar per sobre de tots fins arribar a dalt del castell. Mentre els adults aprenien la manera de posicionar-se per construir la pinya, la part fonamental d’un castell, els nens i nenes practicaven com col·locar els peus per arribar fins a les espatlles dels grans. La Sara Araguàs, l’Àneu Valdomà i la Irene Ramon –11, 9 i 8 anys, respectivament– podran explicar durant molts anys que van ser les primeres nenes a coronar les primeres torres humanes del Sobirà. Quan els seus peus han tornat a tocar a terra, el somriure que tenien els arribava d’orella a orella. “Hem pujat fins a dalt i no ens ha fet gens de por”, han exclamat, tot i que després han reconegut que encara els falta molta pràctica.

Imma Prieto. situació crítica
Jaume Vidal

“L’artista sempre ha estat crític”

Té sentit la crítica d’art avui?Absolutament, però no només la crítica d’art, el pensament crític és necessari. L’important és dur a terme un exercici crític i, des d’aquí, prendre posició...

 

Amor contra violència

sant feliu de guíxols
 

Troben restes a Moià d’un adult neandertal

Moià
 
Crònica

Un lament artificiós

Torroella de Montgrí
 
Anna-Priscila Magriñà
Escriptora

“Em fa molt feliç descobrir curiositats”

Barcelona
 

Girona dedicarà un festival a Jaco Pastorius

girona
 

Jazz llatí, al 4t Festival de Jazz a la Fresca de Vidreres

vidreres
 

El compromís intel·lectual, a debat al Col·loqui Benjamin

Redacció
 

Savall, reclam per a La Massa de Vilassar de Dalt

VIlassar de Dalt