Art

ANTONI JOVÉ

COORDINADOR D’EXPOSICIONS DEL CENTRE D’ART LA PANERA

“Volem dur l’art fora de les parets de La Panera”

Des de sempre Lleida ha donat suport a les activitats artístiques i l’Escola d’Arts i Oficis ha tingut una gran trajectòria en el món artístic. Nosaltres anem més enllà i treballem la part educativa, des dels petits fins als més grans

La reivindicació seria que la presència de l’art torni als mitjans, perquè quasi n’ha desaparegut

Crític
Des de La Panera, a Lleida, Antoni Jové comparteix des de fa algun temps els seus coneixements amb els visitants d’aquest centre d’art. Ho fa preparant mostres artístiques que acosten a la capital lleidatana les noves tendències de l’art contemporani més enllà del que, fins ara, han estat els tres llenguatges clàssics de l’art. A La Panera, a més de la pintura, l’escultura i l’arquitectura, sempre hi són ben acollides les mostres de vídeo, de dansa o de fotografia, sempre amb el denominador comú de mostrar un llenguatge artístic crític amb el món que ens envolta i les seves situacions. Jové mira l’art com una eina crítica.
La missió d’un centre d’art és ser un espai obert connectat a l’art i la cultura del moment

Antoni Jové és llicenciat en Història de l’Art i s’ocupa d’organitzar les exposicions del Centre d’Art La Panera. En aquest espai, obert a la ciutat de Lleida i a totes les persones que estimen la cultura, no només s’hi poden veure exposicions, sinó que tenen una llarga llista d’ocupacions.

Quin objectiu es proposen dur a terme, des del moment en què es crea el Centre d’Art La Panera?
Des de sempre, Lleida ha donat suport a les activitats artístiques, i l’Escola d’Arts i Oficis sempre ha tingut una gran trajectòria en el món artístic. Però nosaltres anem més enllà i treballem la part educativa, des dels més petits fins als més grans. Fem els Matins de la Panera, sessions obertes amb el suport de l’Institut Municipal d’Educació, les fem una vegada al mes per grups, de 20 a 30 persones, són cursets dedicats a l’art contemporani. Amb aquestes i altres activitats, a més de les exposicions, el que volem és dur l’art fora de les parets del Centre d’Art La Panera.
Es dediquen tan sols a la pintura o també hi tenen cabuda altres disciplines artístiques?
Som un centre totalment obert a tota mena de llenguatges artístics contemporanis, ara mateix tenim una exposició de Carles Congost on tan sols hi ha vídeos. A més dels tres llenguatges clàssics de les arts, com són pintura, escultura i arquitectura, aquí hi tenen cabuda totes les noves disciplines com ara la fotografia, el vídeo i també la dansa. La missió que té un centre d’art és ser un espai obert connectat al present i a l’art i cultura del moment.
Fan exposicions crítiques amb el món actual?
Sempre intentem prendre el pols a l’actualitat, els artistes reben els “inputs” del que està passant i el tornen mitjançant les seves obres. Recordo, entre d’altres, una exposició en els dies de la guerra del Golf Pèrsic dedicada als paisatges després de la batalla. L’any vinent tindrem una exposició, coproduïda amb Artium, d’un artista basc molt crític tant amb l’art com amb l’actualitat, i el Carles Congost, amb la seva obra amaga tot un missatge crític sobre temes com la perduda de la feina o la degradació de l’estat del benestar.
Per què els mitjans de comunicació dediquen poc espai per parlar d’art?
És la pregunta que ens fem tots, pels temes d’actualitat sempre hi ha espai. Recordo que, amb motiu de la primera Biennal, es va publicar un article dins la col·lecció de llibres Impasse i es parlava de la poca qualitat que, de vegades, tenia la premsa escrita respecte a l’art contemporani. Desgraciadament, ara estem en un moment en què ja no es tracta d’un problema de qualitat, és un problema de presència, ja no parlem de la qualitat dels crítics sinó que ens hem de preguntar on són, han desaparegut, encara que hi ha iniciatives puntuals i minoritàries. No sabria a qui assenyalar com a culpable però sí que sé que estem en un moment de banalització de la cultura, però malgrat tot, la gent continua fent exposicions, consumint art, literatura i cinema. La reivindicació seria que aquesta presència torni als mitjans perquè pràcticament ha desaparegut.
El Centre d’Art La Panera es diu així perquè és a la plaça del mateix nom?
Estem ubicats a un edifici medieval que abans havia estat un mercat, som al bell mig del centre històric de la ciutat, al costat hi tenim l’església de Sant Martí. A la planta baixa hi ha unes columnes immenses que sostenien una coberta d’aigua. Amb el temps, el mercat es va tancar i s’hi va afegir una nova planta. Quan es va rehabilitar l’edifici per a usos culturals i, concretament, per dedicar-lo a l’art contemporani, es va decidir anomenar-lo La Panera.
Com és el sosteniment econòmic de La Panera?
Rebem subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament, i per qüestions puntuals, de la Fundació Banco Santander.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol