“Volem dur l’art fora de les parets de La Panera”

Des de sempre, Lleida ha donat suport a les activitats artístiques, i l’Escola d’Arts i Oficis sempre ha tingut una gran trajectòria en el món artístic. Però nosaltres anem més enllà i treballem la part educativa, des dels més petits fins als més grans. Fem els Matins de la Panera, sessions obertes amb el suport de l’Institut Municipal d’Educació, les fem una vegada al mes per grups, de 20 a 30 persones, són cursets dedicats a l’art contemporani. Amb aquestes i altres activitats, a més de les exposicions, el que volem és dur l’art fora de les parets del Centre d’Art La Panera.

Som un centre totalment obert a tota mena de llenguatges artístics contemporanis, ara mateix tenim una exposició de Carles Congost on tan sols hi ha vídeos. A més dels tres llenguatges clàssics de les arts, com són pintura, escultura i arquitectura, aquí hi tenen cabuda totes les noves disciplines com ara la fotografia, el vídeo i també la dansa. La missió que té un centre d’art és ser un espai obert connectat al present i a l’art i cultura del moment.

Sempre intentem prendre el pols a l’actualitat, els artistes reben els “inputs” del que està passant i el tornen mitjançant les seves obres. Recordo, entre d’altres, una exposició en els dies de la guerra del Golf Pèrsic dedicada als paisatges després de la batalla. L’any vinent tindrem una exposició, coproduïda amb Artium, d’un artista basc molt crític tant amb l’art com amb l’actualitat, i el Carles Congost, amb la seva obra amaga tot un missatge crític sobre temes com la perduda de la feina o la degradació de l’estat del benestar.

És la pregunta que ens fem tots, pels temes d’actualitat sempre hi ha espai. Recordo que, amb motiu de la primera Biennal, es va publicar un article dins la col·lecció de llibres Impasse i es parlava de la poca qualitat que, de vegades, tenia la premsa escrita respecte a l’art contemporani. Desgraciadament, ara estem en un moment en què ja no es tracta d’un problema de qualitat, és un problema de presència, ja no parlem de la qualitat dels crítics sinó que ens hem de preguntar on són, han desaparegut, encara que hi ha iniciatives puntuals i minoritàries. No sabria a qui assenyalar com a culpable però sí que sé que estem en un moment de banalització de la cultura, però malgrat tot, la gent continua fent exposicions, consumint art, literatura i cinema. La reivindicació seria que aquesta presència torni als mitjans perquè pràcticament ha desaparegut.

Estem ubicats a un edifici medieval que abans havia estat un mercat, som al bell mig del centre històric de la ciutat, al costat hi tenim l’església de Sant Martí. A la planta baixa hi ha unes columnes immenses que sostenien una coberta d’aigua. Amb el temps, el mercat es va tancar i s’hi va afegir una nova planta. Quan es va rehabilitar l’edifici per a usos culturals i, concretament, per dedicar-lo a l’art contemporani, es va decidir anomenar-lo La Panera.

Rebem subvencions de la Generalitat i de l’Ajuntament, i per qüestions puntuals, de la Fundació Banco Santander.