Lletres

Mirador

L’addicció a Elena Ferrante

‘L’amiga genial’ ens diu moltes coses sobre les contradiccions inherents a una societat abocada al pas del temps i a les reformes internes

Entre els secrets més ben guardats de la societat italiana hi ha la personalitat d’Elena Ferrante. La suposada escriptora és una de les persones que més ven a Itàlia i que més exporta les seves novel·les arreu del món, però, a hores d’ara, continua el misteri sobre la seva personalitat. No apareix mai en públic, les entrevistes que concedeix estan filtrades des de l’editorial i no fa cap campanya de promoció dels seus llibres. Ella considera que per gaudir d’una novel·la no cal preguntar-se qui l’ha escrita i que la seva personalitat està reflectida en els seus textos. Hi ha diverses candidates a ser Elena Ferrante, entrequè hi ha la traductora que ha signat la versió anglesa dels seus llibres, però, sigui com sigui, la incògnita no s’ha esvaït.

El passat mes de setembre, l’editorial Columna treia Història de la nena perduda, el quart volum de la tetralogia L’amiga genial. Amb la publicació del llibre no feia més que tornar a esclatar un fenomen literari, que ha tornat a arrelar amb força aquest estiu, convertint-se en aquella obra que és impossible deixar de llegir perquè no para de generar addicció. Quin és l’interès especial d’Elena Ferrante? És literatura d’altra qualitat o és suposadament un best-seller fulletonesc? Després de llegir la tetralogia és evident que L’amiga genial no és una obra qualsevol i no és simple literatura d’evasió. L’obra és una novel·la de grans dimensions que ens explica moltes coses de les contradiccions inherents a una societat abocada al pas del temps i a les reformes internes. L’epicentre de la novel·la és la crònica d’amistat entre Elena Greco –la narradora– i Lina Cerullo. Totes dues van néixer en un barri de Nàpols l’any 1944 i anem veient la seva evolució fins a la seva vellesa, fins al moment que Lina desapareix esborrant pistes sobre la seva vida. Els destins de Lenù –Elena– i Lina se separaran quan la primera abandonarà el barri per convertir-se en una escriptora d’èxit, mentre l’altra viurà lligada al seu món i a un seguit d’incertes experiències professionals. L’amistat serveix també per fer un retrat de la condició femenina, de les incerteses dins una societat masclista, de la síndrome Madame Bovary que acompanya l’existència d’Elena o de les pors i il·lusions que genera la idea de la maternitat. Al voltant d’aquesta amistat hi ha una cinquantena de personatges que puntuen la història i que són símbols d’un món tancant regit per les velles lleis de la justícia, per les tensions polítiques entre hereus de vells feixistes i comunistes transformats en membres de les brigades roges, entre emprenedors que volen sobreviure i pretesos intel·lectuals que viuen les seves contradiccions. De mica en mica, allò que veiem és com una microhistòria d’Itàlia, de les rendes que el país ha hagut de pagar per assolir una certa modernització. La mirada d’Elena Ferrante no té res de nostàlgica, sinó una forta lucidesa sobre un entorn en què la vella idea de família es transforma i on el barri deixa de ser allò que era malgrat la permanència residual d’alguna cosa ancestral.

Elena Ferrante construeix un relat amplíssim que va molt més enllà de tot recurs presumptament fulletonesc per jugar a una literatura realista, escrita sense escatimar la crueltat. Hi ha un clar sentit psicològic en la construcció d’uns personatges que es troben presoners, com tanta gent, dels atzars de la vida i es veuen obligats a superar diverses etapes des de la incertesa que acompanya la presa de decisions. Quan s’entra en l’univers de Ferrante, costa deixar-lo, perquè allò que explica és el reflex lúcid de tantes i tantes històries viscudes o conegudes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona