Del dilema actual a la comèdia
La companyia Dara tanca la segona edició d’El Cicló amb Claqué o no, una comèdia amb un rerefons molt actual. L’obra imagina una científica d’èxit que, després d’encallar-se en la seva recerca revolucionària (posaria fi a la crisi de l’aigua que afecta tot el món), decideix dedicar-se al que de debò l’atreu, tot i que no en sàpiga: el claqué. L’obra s’estrena avui i es podrà veure fins al 17 de setembre al Tantarantana.
Com ja van fer els de La Calòrica amb Fairfly, el públic acompanya els actors a escena. S’ha reduït l’aforament a 86 persones per poder apropar al màxim els espectadors als personatges i per comprovar les reaccions del públic del bàndol frontal. Així, diuen els actors després d’haver assajat unes prèvies aquest cap de setmana, perceben fins i tot “el somriure dels espectadors”. El plantejament d’aquest nou text de Roc Esquius imagina la situació en un futur proper, en la pròxima dècada. Davant la deserció laboral inesperada de la investigadora (Núria Deulofeu), l’Estat haurà previst un assessor laboral (Isidre Montserrat) que li recriminarà aquest abandó. La peça, que manté un to de comèdia prou surrealista (una científica pot tenir l’afició amagada de practicar claqué?), planteja un cert dubte moral: és lícit que una persona formada amb el suport de la societat pugui decidir abandonar-ho tot? O per què no?
La precarietat laboral obliga a continus canvis laborals, a vegades també professionals. Per a Montserrat “els canvis de rumb dràstics són gestos d’honestedat amb un mateix”, sobretot en uns anys en què la incertesa laboral és encara molt elevada.
