gastronomia
novetat editorial
Ester Marcos Jordà publica el llibre ‘La cuina de la néta’
La llibretera de Low Cost de Figueres debuta amb un llibre de cuina diferent, il·lustrat per Dani Torrent i editat per Cal·lígraf
“Són plats senzills de fer, bons, evidentment, i que fan patxoca”
Tot va començar amb “una típica broma de llibreters”, segons Ester Marcos Jordà (Figueres, 1976), l’autora de La cuina de la néta, editat per Cal·lígraf . El seu company i soci a Llibres Low Cost de Figueres, Abel Granda, va començar a fer broma amb els nombrosos llibres que reivindiquen la cuina de les àvies. “I per què no la cuina de la neta?” I així va sortir, primer de tot, el títol del llibre. “A més, jo sempre he tingut un vincle molt especial amb les meves àvies. La materna, la Rosa, amb la qual vaig conviure més, feia una cuina ràpida i de supervivència, tot el contrari que la seva filla, la meva mare, l’Àngela Jordà, que és una gran cuinera. De petita, jo estava sempre al seu costat veient com cuinava. L’àvia paterna, l’abuela Julia, va venir d’Extremadura i en el llibre l’homenatjo amb alguna recepta provinent de la seva terra, com ara les patates amb arròs i bacallà”. A l’aperitiu que prologa el llibre, l’Ester diu també sobre la seva àvia Rosa: “D’ella en vaig aprendre, potser, coses més importants que no pas l’habilitat per als fogons. De l’àvia en vaig aprendre la passió pel menjar i a saber gaudir de tot, així com la capacitat de viure la vida com si tot fos divertit, la capacitat de mantenir viu l’infant que tots tenim dins...”
Tastar és el secret
Diu l’Ester que, quan els seus amics van saber que estava escrivint un llibre, tots imaginaven que seria una novel·la negra, una altra de les seves passions, però no la primera si parlem de lectures. “Els llibres de cuina són els que més m’agraden, però no cuino mai amb un llibre de cuina al costat. Jo els llegeixo com si fossin novel·les, tot seguit de principi a fi, i després faig el que jo vull a la cuina. Per això en aquest llibre tampoc no pretenc fer una cuina empírica que s’hagi de fer exactament així, fil per randa. Es tracta més aviat d’anar tastant el que vas cuinant, perquè aquest és el truc per cuinar bé, fent-lo a ull, sense bàscula. En el llibre proposo plats senzills de fer, bons, evidentment, i que facin patxoca. No són receptes estàtiques, ni pretenc que aquest sigui un mètode de cuina: és simplement la meva cuina i t’explico què m’agrada menjar i cuinar”, diu l’autora, que ha inclòs en el llibre mig centenar de receptes repartides en diversos apartats –Per començar, per picar i per compartir; En plat pla; En plat fondo; Guarnicions; Salses, i Postres– més un últim capítol (Per fer-ho baixar) dedicat als còctels. Com es pot apreciar, aquest és un llibre de cuina atípic, també perquè no inclou fotografies dels plats sinó dibuixos de l’excel·lent il·lustrador Dani Torrent. “A la majoria d’il·lustradors els agradaria crear les imatges d’un llibre de cuina, però ningú no els ho ofereix.”
Entre totes les receptes, n’hi ha algunes que són més de factura pròpia, com ara l’amanida de tardor i els espaguetis amb marisc, i també reconeix que va “robar” i adaptar la idea de les crestes d’espinacs i cabrales, que en origen eren unes croquetes. I com que tothom li reclamava la recepta de la seva vedella amb bolets, que ella trobava massa corrent, l’ha recuperat en el llibre dins un Duel de vedella amb bolets, que confronta la seva recepta i la de la seva mare. Parlant de mares, Ester Marcos Jordà diu que un dels llibres de cuina que més li ha agradat ha estat La cuina de la meva mare, de Joan Roca. “Jo ja n’estic escrivint un altre, però diferent”, diu l’Ester, animada per l’èxit del seu debut, perquè va esgotar la primera edició en només un mes i va reunir més de 120 persones en la presentació que se’n va fer, a la galeria d’art Lola Ventós de Figueres.
