Lletres

Anna-Priscila Magriñà

Escriptora

“Em fa summament feliç descobrir curiositats”

M’agrada conèixer l’origen de les coses perquè m’ajuda a entendre millor la nostra societat

Anna-Priscila Magriñà (Reus, 1983) assegura que el seu nom no té a veure ni amb Priscila Presley ni amb la xicota d’en Calimero ni amb la reina del desert. Ha publicat 1001 curiositats de Barcelona, Guia xafardera de Catalunya i Triviacat Barcelona, sempre amb el motor de la curiositat inesgotable i la recerca fins on calgui. Ens parla de què la va dur a afirmar que Tot està connectat (Angle).

D’on treu les informacions per escriure llibres tan curiosos?
Cada vegada que trobo alguna cosa que em crida l’atenció –en un article, en un llibre, a la tele, anècdotes que m’expliquen...– m’ho anoto. De tant en tant tinc el dia recol·lector i començo a repassar les anotacions i les poso en ordre alfabètic en una carpeta que tinc a l’ordinador. Hi ha de tot: paraules que em van encantar (sindactília), llibres pendents (Atlas internacional dels núvols, del 1929), conceptes (bliss point, el punt just de sal, greix o sucre que ha de dur un menjar brossa perquè no es pugui parar de deglutir-lo), orígens (el dels uniformes de ratlles a les presons)... La llista cada dia és més llarga i divertida!
Però quina és la guspira, en cada cas, que li fa investigar, per exemple, l’origen de l’expressió “de sang blava”?
En el cas de la sang blava la resposta és molt fàcil. Sóc del 1983 i vaig viure de ple l’època coneguda com a Disney Renaissance, que va del 1989 (La sireneta) al 1999 (Tarzan). Un personatge estereotipat per Disney és el príncep blau. Vaig créixer amb la idea de trobar aquest ideal d’home perfecte. Fins que em vaig preguntar: “Per què són blaus?” Tot té un origen i res em satisfà tant com descobrir l’origen de les coses. En la nostra vida quotidiana parlem, actuem i comprem sense pensar per què ho fem així, però tot té un motiu. Expliquem La Caputxeta Vermella als nens perquè ens el van explicar de petits, però no sabem que, en el seu origen, s’explicava per inculcar a les dones la idea d’arribar verges al matrimoni. Els homes, per variar, hi podien arribar com els donés la gana. M’agrada conèixer l’origen de les coses perquè demostra com de mal·leables i influenciables som. I m’ajuda a entendre millor el comportament que tenim tots plegats com a societat.
La ingent informació que aporta en el llibre no ha estat cosa de ‘googlejar’, tallar i enganxar... La bibliografia és extensa.
Els que creuen que tot es troba a Google estan ben equivocats. Tinc sentiments oposats quan es tracta de Google. Amb els llibres antics estan fent una feina incommensurable: escanegen volums antics que ja no tenen drets d’autor i així asseguren la pervivència dels continguts. Però no queda clar què faran amb els drets d’aquests llibres, perquè, un cop escanejats, aquest contingut els pertany. Una situació difícil: Google té els diners per escanejar milers de llibres i salvar-los de la desaparició, però, si vol, també pot decidir fer-nos pagar el que vulgui per consultar aquest material. S’hauria de legislar en aquest sentit abans no sigui tard.
A més, no tot el que hi apareix es pot donar per bo...
Ni de bon tros! Internet –especialment la Viquipèdia, que fa una feina monumental– és una eina meravellosa per trobar moltes referències. Però un cop tens la informació inicial sempre has de fer un pas més enllà per trobar racons amagats que internet no coneix i per evitar replicar mentides i llegendes urbanes que a la xarxa és impossible saber si són certes o falses.
Al llibre inclou i barreja de manera efectiva i amena informacions del tot eclèctiques...
Aquest llibre va ser un banc de proves, mai havia fet res semblant ni havia llegit res que connectés anècdotes de la història i de la vida quotidiana. Un dels meus autors de capçalera és Bill Bryson i, inicialment, jo volia fer un llibre a l’estil del seu A casa. Estimo aquest llibre perquè explica, per exemple, que segons un estudi els divorciats tenen més possibilitats de caure per les escales que els casats. De què em serveix aquesta informació? No ho sé, però em fa summament feliç descobrir curiositats d’aquesta mena.
Com va fer la tria de temes?
Va ser extremament difícil perquè les connexions poden arribar a ser infinites. Però en un llibre de paper tot ha de tenir una estructura, un sentit... i un final. El procés va ser esgotador i obsessiu i semblava no arribar a bon port. Després de dos anys lluitant, l’editora Rosa Rey, que té molt de seny, em va dir: “Això s’ha d’acabar i no pot tenir 500 pàgines.” Aleshores, amb molt de dolor, físic i tot!, vaig començar a eliminar coses i a buscar la coherència.
Per tant no hi va haver un “prou” propi, va ser imposat.
Jo no vaig ser capaç de decidir quan s’acabava... Però el vaig tancar el Nadal passat. I em vaig treure un gran pes de sobre, però també vaig sentir que tancava un projecte que podria haver seguit fent ad infinitum. Perquè tot –i ho dic de veritat– tot està connectat.

Llibre

Per als aficionats a informacions curioses

Tercer títol que Angle publica de la inesgotable periodista Anna-Priscila Magriñà, que col·labora a RAC1 i a Sàpiens. A Tot està connectat, il·lustrat per Adolf Rodríguez, respon preguntes com ara “D’on ve l’expressió síndrome d’Estocolm?”, “Per què parlem de prínceps blaus?”, “Qui es va inventar el terme cel·lulitis i amb quin objectiu?”... L’autora ha investigat l’origen dels fets i ha sabut enllaçar un tema amb un altre. Als abassegadors coneixements que hi aboca, cal sumar les interconnexions que ha trobat, com ara què té a veure Sigmund Freud amb l’origen de la Coca-Cola. I els telèfons Nokia amb el paper higiènic? I li ha sobrat espai (és un dir) per desmuntar algunes llegendes urbanes i teories absurdes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA