Un nord-coreà crític amb el règim

La història és de pel·lícula: els contes prohibits del nord-coreà Bandi ens arriben després d’haver sortit de l’hermètic país asiàtic amagats dins de llibres de propaganda del règim de Kim Jong-un, un líder fora d’òrbita que aquests dies ocupa les pàgines dels diaris per atiar (juntament amb el president nord-americà de llengua indomable) la tensió i les amenaces atòmiques que poden enviar el món a can pistraus.

Bandi, que significa cuca de llum, és el pseudònim que utilitza l’autor de L’acusació per seguretat. D’ell en sabem que té 67 anys, que pertany al Cercle d’Escriptors Coreans i que hauria començat a escriure aquests relats durant les èpoques de fam dels vuitanta i principis dels noranta. A través d’una familiar i d’una ONG de Seül, va poder treure els textos camuflats que ara s’han pogut publicar a diversos països.

Però un cop situat l’autor, centrem-nos en la literatura: els set contes de Bandi cal llegir-los a poc a poc perquè fan la sensació que ens amaguen alguna cosa. Un conjunt de relats escrits amb una prosa aspra, plena de preguntes retòriques, imatges originals i a la vegada enigmàtiques, que vertebren unes històries de vides marcades per la incertesa, la repressió, la impotència i la por al règim. Els protagonistes tenen un aire txekhovià i tant poden ser membres de l’elit nord-coreana com pagesos. Això tant és. L’important és com s’organitzen i com són vistos per la resta de la societat en funció de la història familiar i de la lleialtat al Partit Comunista. El to dels contes emana un ambient ombrívol que recorda el de l’era soviètica i avancen amb petites sorpreses enmig d’una alenada de fatalitat d’entre la qual n’emergeixen les ganes de viure. O senzillament de sobreviure.