Mor l’artista Nati Mistral
Natividad Macho Álvarez, coneguda com a Nati Mistral, va néixer el 13 de desembre del 1928 en el si d’una família humil de Madrid. Ahir va morir, també a Madrid, a conseqüència de l’ictus que va patir l’octubre passat.
Era una artista temperamental i polèmica que no es mossegava la llengua. Estava en contra de les feministes perquè amariconaven els homes i no tenia cap problema a l’hora de lloar públicament José Antonio Primo de Rivera i Franco.
Al marge d’aquest aspecte, va ser una artista polifacètica pel que fa a gèneres teatrals: drama, comèdia musical, sarsuela i teatre clàssic, a més d’enregistrar discos i ser actriu de cinema. Va debutar quan encara era una nena al Teatro Español, fent de figurant. Quan tenia 15 anys va guanyar un premi a Radio Madrid cantant un fado i va ser contractada per la companyia de Lola Flores i Manolo Caracol. El 1947 es va unir a la companyia Los Vieneses i es va quedar cinc anys a Alemanya, en part per oblidar l’actor Tony LeBlanc, que va trencar amb ella poc abans del casar-se.
El 1959 es va casar amb l’industrial barceloní Joaquim Vila Puig, considerat “l’amor de la seva vida”, que va morir el 2014 i amb qui no va tenir fills.
A partir del 1957 va anar acumulant èxits teatrals amb obres com ara La corte del faraón, Fortunata y Jacinta, Bodas de sangre, Medea, La celestina i, entre moltes altres, una de les seves preferides, Divinas palabras.
Mistral serà incinerada avui a El Escorial en una cerimònia íntima.
