cultura

Tete, a no oblidar

L’obra del pianista català de jazz més internacional, pendent de ser actualitzada i reivindicada vint anys després de la seva mort

“Després de la seva mort ha caigut en un oblit total”, lamenta Miquel Jurado, el seu biògraf

Avui fa vint anys moria, víctima d’un càncer de pulmó, Tete Montoliu, el “gran señor from Catalonia”, tal com l’anomenava Lionel Hampton, un dels molts prohoms del jazz amb qui es va tutejar. Nascut, amb ceguesa, el març del 1933 a Barcelona, Vicenç Montoliu i Massana va ser durant anys l’únic músic de jazz de l’Estat amb talla internacional. Admirat (a més de Hampton, que el considerava el millor pianista de jazz europeu) per jazzmen com Ben Webster, Dexter Gordon i Johnny Griffin, l’home que simbolitzava –segons escrivia Manuel Vázquez Montalbán l’endemà de la seva mort– “el millor cosmopolitisme cultural de Barcelona”, va fer entendre a unes quantes generacions de músics de jazz catalans i espanyols que es podia contactar amb músics de fora, enregistrar discos amb ells i tenir reconeixement en ciutats com Copenhaguen, Berlín i Nova York. “Tete va demostrar que, aquí, es podia fer jazz i viure’n; que no era una cosa dolenta ni ruïnosa”, explicava ahir Miquel Jurado, autor de Tete, casi autobiografía (Fundación Autor), un llibre construït a partir de les moltes converses que va mantenir amb el pianista del carrer Muntaner.

Vint anys després de la seva mort, però, Tete Montoliu continua sent un músic a qui caldria reivindicar amb més fermesa. “Si en vida ja no se’l va tenir gaire en compte, després de la seva mort ha caigut en un oblit total”, lamenta Jurado. “No pot ser que, en el vintè aniversari de la mort d’un músic com ell, no es puguin trobar a Barcelona els seus discos, tampoc cap llibre [Tete, casi autobiografía fa anys que està descatalogat] i ningú hagi pensat a fer-li un homenatge oficial. Vint anys després, el Tete continua infravalorat.”

No tothom, però, ha ignorat l’efemèride. El Festival Mas i Mas el recordarà demà amb un concert al Palau de la Música protagonitzat pels també pianistes cecs Ignasi Terraza i Bert van den Brink. La Nova Jazz Cava de Terrassa obrirà el 6 d’octubre la seva nova temporada amb un concert en record seu protagonitzat, entre d’altres, per qui va ser durant vint anys contrabaixista de Tete: Horacio Fumero. El 12 de desembre hi ha programada a la Casa Golferichs de Barcelona una conversa entre Miquel Jurado i el pianista Albert Bover. I, a finals del mes de març passat, ONCE Catalunya, a la Gran Via de Barcelona, inaugurava El racó d’en Tete, un interessant espai amb dos-cents objectes personals del pianista (entre els quals, el seu piano Yamaha, la insígnia d’or i brillants que li va concedir el Barça i les caràtules dels seus 112 discos) en el qual, tanmateix, cal fer reserva prèvia per poder-hi accedir. Iniciatives, totes elles, entusiastes però insuficients pel que hauria de ser un homenatge complet. “La memòria és fràgil. Han passat vint anys i els menors de quaranta anys, al Tete, ja no el coneixen”, advertia, fa uns mesos, la seva vídua, Montserrat García-Albea.

No és el cas de Marco Mezquida, el primer pianista català de jazz, després de Montoliu, a oferir un concert de piano sol al Palau de la Música. “No és el mateix un pianista de jazz d’aquella època que un del segle XXI, amb influències més diverses”, apunta Mezquida, que tenia només deu anys quan Tete va morir. “Sí, però, que he escoltat i gaudit amb molts dels seus discos. Era un pianista ferm, i amb una gran faceta, també, com a acompanyant”, afirma. Per Bernat Font, un altre jove talent del piano a Catalunya, nascut l’any 1989, Tete Montoliu és algú que tenen molt present els músics d’una determinada generació, però no tant els de la seva. “L’he escoltat i m’agrada molt com toca, però, per mi, bàsicament és un personatge d’anècdotes. Els músics que van tocar amb ell no es cansen d’explicar-ne...”

Anècdotes com les d’escoltar el Barça per ràdio mentre actuava continuen sent una constant en els sopars de músics, però el record de Tete Montoliu, naturalment, mereix altres accions per mantenir-lo encès, com les d’una posada al dia del seu llegat discogràfic. “El Departament de Cultura hauria d’agafar la paella pel mànec i mirar de fer una integral; segur que les discogràfiques hi estarien obertes”, proposa, en aquest sentit, Jurado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS